Tenim el mal costum de referir-nos a aquells que actuen de forma salvatjada o sense senderi com a animals o bèsties. Pobres animalons, quina culpa en tenen ells del poc seny que tenim els humans. Ells, fidels com ningú, i dependents de nosaltres. Animals, sí. Cadascú al seu lloc, però amb els mateixos drets que nosaltres. I nosaltres, amb totes les responsabilitats quan decidim tenir-ne un. I aquí està el tema. Per què els volem i com els tenim. Si estem preparats per assumir la responsabilitat, i si tenim temps i espai de qualitat perquè visquin amb dignitat.
[noticiadiari]2/253005[/noticiadiari]
També acostumem a passar d'un extrem a l'altre, com a bones bèsties que som. O els tractem com a humans, amb allò tan ridícul de vestir-los, parlar-hi com si fossin nens i posar-los-hi la tele, o els ignorem o maltractem. Deixant-los hores sols a casa, en pisos on ben just podem viure nosaltres, en patis i balcons. Sense treure'ls a passejar i sense pensar en els veïns que no tenen per què aguantar la deixadesa dels amos. Oblidant que són animals i també domèstics. Que han de conviure en societat, on per sort o per desgràcia hi tenim una mica de tot. I molts d'animals, en tots els sentits.
Per sort, ja s'ha superat el temps de llençar cabres dels campanars, però encara ens queden molts reptes com a societat sobre com maltractem els animals. Des dels bous, als gossos de caça, molts abandonats quan s'ha acabat la temporada. Gossos i de caça, un altre meló que ningú s'atreveix a obrir i que amb la recentment aprovada llei de benestar animal s'ha tornat a obviar. Noves regles que al meu gust s'han quedat curtes. Bé per la prohibició de vendre gossos en botigues. S'ha acabat regalar-ne per Nadal extrets d'un aparador d'una tenda d'animals del centre comercial. I molt bé també per la prohibició de deixar-los sols a casa més de 24 hores o tenir-los tancats en terrasses.
[noticiadiari]2/253842[/noticiadiari]
Amb la llei s'endureixen les sancions als maltractadors, però continua sent massa fàcil adquirir un animal, encara que ara sigui a través de criadors autoritzats o premiant l'adopció. Una cosa és tenir-lo i l'altra és criar-lo, com els fills, vaja. El focus no només s'hauria de posar en el maltractador, sinó a tothom que faci el pas. I no em serveix un test gratuït per internet. Als nous amos se us han de demanar més explicacions. El perquè i el com. I als que ja en teniu, una repassada a les regles del benestar animal i una taxa pel que això suposa a la convivència. No és just que els pipicans i la brutícia que no recolliu vosaltres la paguem entre tots. Com no ho és que les vostres bestieses les paguin els pobres animals.
[noticiadiari]2/253005[/noticiadiari]
També acostumem a passar d'un extrem a l'altre, com a bones bèsties que som. O els tractem com a humans, amb allò tan ridícul de vestir-los, parlar-hi com si fossin nens i posar-los-hi la tele, o els ignorem o maltractem. Deixant-los hores sols a casa, en pisos on ben just podem viure nosaltres, en patis i balcons. Sense treure'ls a passejar i sense pensar en els veïns que no tenen per què aguantar la deixadesa dels amos. Oblidant que són animals i també domèstics. Que han de conviure en societat, on per sort o per desgràcia hi tenim una mica de tot. I molts d'animals, en tots els sentits.
Per sort, ja s'ha superat el temps de llençar cabres dels campanars, però encara ens queden molts reptes com a societat sobre com maltractem els animals. Des dels bous, als gossos de caça, molts abandonats quan s'ha acabat la temporada. Gossos i de caça, un altre meló que ningú s'atreveix a obrir i que amb la recentment aprovada llei de benestar animal s'ha tornat a obviar. Noves regles que al meu gust s'han quedat curtes. Bé per la prohibició de vendre gossos en botigues. S'ha acabat regalar-ne per Nadal extrets d'un aparador d'una tenda d'animals del centre comercial. I molt bé també per la prohibició de deixar-los sols a casa més de 24 hores o tenir-los tancats en terrasses.
[noticiadiari]2/253842[/noticiadiari]
Amb la llei s'endureixen les sancions als maltractadors, però continua sent massa fàcil adquirir un animal, encara que ara sigui a través de criadors autoritzats o premiant l'adopció. Una cosa és tenir-lo i l'altra és criar-lo, com els fills, vaja. El focus no només s'hauria de posar en el maltractador, sinó a tothom que faci el pas. I no em serveix un test gratuït per internet. Als nous amos se us han de demanar més explicacions. El perquè i el com. I als que ja en teniu, una repassada a les regles del benestar animal i una taxa pel que això suposa a la convivència. No és just que els pipicans i la brutícia que no recolliu vosaltres la paguem entre tots. Com no ho és que les vostres bestieses les paguin els pobres animals.