La bicicleta

«Si el ciclista va per la vorera molesta els vianants, però arrisca la vida en baixar a l'espai salvatge per on van els cotxes i les motos»

07 de desembre de 2016
"Óyeme, Carlos, llévame en tu bicicleta, que si a Pique (sic) le muestras el Tayrona, después no querrá irse pa' Barcelona". I penso jo que si Gerard Piqué va en bici per Barcelona tindrà més raons per voler-se quedar en aquell país, perquè a la metròpoli inclinada la bicicleta pot esdevenir el símbol de la intolerància entre formes d'entendre l'espai, la mobilitat i les regles del joc. Ara que, a més de vianant, automobilista, motorista i usuària de transport públic he esdevingut ciclista, crec que tinc paràmetres per aproximar-me al tema amb un cert coneixement de causa.

Recordo el centre històric (enorme!) de Bolonya com un espai pràcticament sense cotxes, un lloc on anar en bicicleta esdevenia un plaer a banda d'un mitjà de transport. El terreny era pla i tothom tenia clar que el ciclista era vulnerable. L'experiència a Barcelona és més aviat tot el contrari. I la culpa no sempre és del ciclista, tot s'ha de dir. De fet, en la metròpoli hi xoquen diverses realitats: cadascuna amb la seva raó de ser, cadascuna amb la seva justificació.

Si el ciclista va per la vorera molesta els vianants, però arrisca la vida en baixar a l'espai salvatge per on van els cotxes i les motos. Els conductors d'aquests vehicles estan mútuament acarnissats en una lluita tàcita en què el motorista que porta cotxe és menys perillós que l'automobilista que usualment va en moto. D'altra banda, si el ciclista intenta evitar el destorb dels que van més ràpid, de vegades infringeix el codi de trànsit perquè el vermell dels semàfors alenteix la marxa de tothom. Ara bé: si el ciclista se'l salta, és criticat per la resta i pot espantar el vianant.

I el vianant? El vianant és ja un internauta aïllat amb la seva música a les oïdes, que el separa del món i, per tant, ignorant de l'arribada, per la dreta o per l'esquerra, del ciclista espantat de la velocitat dels cotxes. Si hi afegim els tramvies, la via ciclista de sobtant doble sentit, la necessitat de limitar també l'edat màxima dels conductors (i d'incloure-hi un test psicològic perquè hi ha psicòpates amb llicència) i les infraccions que de tant en tant cometen les persones, sóc dels que pensen que no hi ha més accidents perquè Déu no vol. Anirà Shakira en bici per Barcelona?