No fa gaire temps, dir el nom de la Model era temible i causava un efecte immediat de terror i pànic. El pas del temps, però, ha tret bona part d'aquelles connotacions seculars, al mateix temps que l'equipament es convertia en una mena de rampoina de la memòria, sense força, ànima, ni esma. La Model, un representant cadavèric d'una època obscura. Des d'aquest dijous, però, això ja és història.
 
Enrere queden 113 anys d'activitat i tenebres d'un centre penitenciari situat al bell mig de l'Eixample, envoltat paradoxalment de vida, de veïns i de llibertat. Sense dilació, i després d'un solemne acte de clausura, els darrers 12 interns han abandonat la presó, tot deixant 600 cel·les buides i moltes històries viscudes. Algunes, de record massa dolorós.
 
Fets que són molt més que un capítol de la seva pròpia història. Com el primer executat a garrot vil, Joan Rull, l'any 1908; o la detenció i posterior execució del pedagog Ferrer i Guàrdia, el 1909; o la tristament cèlebre execució de Salvador Puig Antich després d'un judici ple d'irregularitats, i amb la democràcia a tocar. Una història que va convertir el centre en símbol de la repressió estatal, especialment cruel durant el franquisme.
 
La Model ara és una ombra somorta, però també la demostració que quan les administracions s'alien per buscar un objectiu comú els resultats poden ser bons per a tots. Sense cap mena de dubte, el tancament –que s'havia anat demorant amb mil promeses i ara s'ha assolit amb consens–, reverteix en el benefici de la ciutat i la ciutadania. I hauria de servir per parlar d'allò que hem estat i hem viscut.
 
Amb les portes tancades definitivament, el repte serà si som capaços de recordar bé la Model. De fer-ho com cal, amb la justícia que mereix, amb el convenciment de ser part d'una ferida que es tanca molt lentament, amb la voluntat de convertir-la en un veritable centre de la memòria històrica. I no oblidar mai allò que la va fer resistir dreta més de cent anys, ni allò que la va convertir en un lloc tan temible. És un gran repte, perquè en aquest país, la memòria, massa sovint, no sap recordar.