Les ciutats, fa uns anys restaven mig buides, el transport públic baixava la cadència de pas, els carrers eren gairebé buits de cotxes, i la gent que quedava anava a les platges properes. No era un paradís. Molta gent, com ara, tampoc podia fer vacances i els serveis disminuïen. Actualment, el ritme administratiu i la vida ciutadana no es mantenen de la mateixa manera: es fan obres a l'estiu, baixa la cadència del transport, disminueixen els serveis... mentre molta gent hi treballa, mentre rebem milions de turistes, mentre molta gent no marxa de vacances i necessita els serveis bàsics. Com fer conciliar tot plegat?

D'altra banda, la calor estreny, sovint és excessiva, i assistim a discussions quotidianes sobre la temperatura de l'aire condicionat als espais de treball, patim l'expulsió dels gasos calents dels aparells refrigerants, l'estrès tèrmic afecta l'esforç físic i a les relacions socials. A tot plegat cal sumar la precarietat laboral, les contractacions temporals que acumulen hores de treball desproporcionades, el cansament acumulat durant l'any i la temperatura política.

La convivència a la ciutat durant l'estiu no és fàcil, la convivència virtual tampoc. Les xarxes cremen, el respecte es perd i s'hiperventila per qüestions cabdals, centrals o nímies. Actualment l'ambient polític porta a enfrontaments, insults greus i agressions verbals importants entre persones que utilitzen diverses xarxes socials que, en principi, tenen un mateix objectiu.

També puja la temperatura de les xarxes entre aquelles persones que són en pols oposats ideològicament. I es generen intensos debats sobre temes molt secundaris: mitjons a ratlles? Com es fa l'allioli? Banyador o biquini? Slip o boxer? Debats encesos sobre temes contextuals com l'11 de setembre o la llargària de les banderes que es volen penjar. S'obliden els temes com els desnonaments, la pobresa energètica, les morts al mediterrani, la unitat d'acció real, la precarietat dels contractes, la violència masclista... hi ha tertúlies d'estiu i caràcter d'estiu a les xarxes que la temperatura climàtica fa pujar de to.

M'encurioseix la forma en com les xarxes virtuals han afectat les relacions socials, com s'apuja el to, s'insulta i s'amenaça, s'opina gratuïtament (no tothom, no sempre) i sense donar la cara, amb perfils inventats, amb noms ficticis i, d'altres, que aprofiten lideratge per llençar la mentida, la mitja veritat o l'opinió encesa i deixa que faci la seva feina.

Fa anys que s'aprofita l'estiu de cortina de fum per molts temes. Fa temps que les relacions socials van esdevenint tòxiques per la "valentia" que dona l'anonimat virtual. Fa temps que ens hauríem de fer mirar les mínimes normes lògiques de convivència. Fa massa temps que ens hem deixat embolcallar de la dinàmica les tertúlies roses que alcen la veu per qualsevol ximpleria, que ens deixem contaminar de personatges impel·lits artificialment per fer oblidar l'important, per temes aliens i tafaneries nècies que ens fan oblidar els conflictes vitals, laborals, socials, les aliances, la convivència solidària, la comunitat que volem construir.