El mateix dia que, a mitjan novembre, Pedro Sánchez va anunciar la composició del nou govern ja es donava per fet que la vicepresidenta primera, Nadia Calviño, tenia data de caducitat. La seva destinació europea estava gairebé assegurada. Així, s'obrien tres opcions, no excloents entre elles: reforçar-se amb un fitxatge estel·lar a l'àrea econòmica; compensar el PSC després que, malgrat passar de 12 a 19 diputats, hagués perdut un ministre, la presidència del Congrés i la portaveu al Senat; o bé un moviment intern.

Ha optat, després de treballar en la primera opció, per aquesta última via. Ha fet ministre, sense rang de vicepresident Carlos Cuerpo, alt funcionari de la confiança de Calviño, ha reforçat María Jesús Montero, fins ara ministra d'Hisenda, com a vicepresidenta primera, i li ha traspassat a José Luis Escrivá, que aspirava a Economia, l'àrea de Funció Pública per sumar-la a Transformació Digital.

El moviment més rellevant és l'enfortiment de Montero, que serà, a la pràctica, la número dos de l'executiu amb permís de Félix Bolaños, al capdavant de Presidència i Justícia, i la veu més potent en els assumptes econòmics i pressupostaris. Montero ha estat des del principi al govern de Sánchez i ell està satisfet de la seva feina.

De la promoció interna se'n desprenen ja lectures en clau successòria, atès que la vicepresidenta primera no té ganes d'aprofitar la seva posició per projectar-se (i estimbar-se) a Andalusia. Coneix la plaça -va ser consellera amb Manuel Chaves, José Antonio Grinán, i amb Susana Díaz, l'enemiga interna de Sánchez- i, precisament per això, sap que el cicle del PP a la regió més poblada d'Espanya no ha fet altra cosa que començar. Serà, això sí, la cara més reconeixible de l'executiu a Andalusia, que va ser graner de vot socialista durant dècades. 

No té previst anar a Andalusia i tindrà molt poder a Madrid, on ja va compatibilitzar la seva cartera amb la de portaveu del govern espanyol. I si de Bolaño en dependrà la carpeta del procés (aplicació de l'amnistia i gestió de les taules negociadores amb Santos Cerdán), de la nova vicepresidenta en dependrà l'altra gran carpeta, que és l'econòmica i la del compliment dels acords, que estaran més radicats al Congrés. 

Montero, que és la número dos del PSOE a més de ser-ho del govern, té un perfil alt, és obvi. I aquesta setmana ja ha mogut fitxa. Esbombant com a novetat que Catalunya és l'autonomia que més bestretes rep de l'actual model de finançament i avalant que el ministeri de Transports publiqui el compliment del pla de Rodalies amb unes dades que Generalitat no té, ara per ara, capacitat de contrastar.

Són dos temes molt sensibles, i més els valdrà a Aragonès i a ERC no confiar-se. La Generalitat demana un finançament singular que, si va associat a una reducció del dèficit fiscal de 22.000 milions d'euros anuals que el govern Aragonès titlla d'"asfixiant", obrirà la caixa dels trons territorial. Ella haurà de negociar el nou model, caducat des de 2014, amb Catalunya i amb la resta. I també haurà de fer uns pressupostos que consignin les inversions necessàries per fer el traspàs de Rodalies en condicions. De moment, fa sis mesos que el seu ministeri amaga l'execució pressupostària de 2022. La intuïció porta a pensar que, de nou, les xifres no deuen ser massa presentables.

El govern espanyol descarta una vegada i una altra vegada el referèndum, la sortida al conflicte que genera més consens. També ho feia amb l'amnistia, és cert. La posició de força dels independentistes -Sánchez no té alternativa- ho ha fet possible malgrat el terrabastall polític. Però cal no dur-se a engany: l'amnistia no canvia el model d'estat, i el dret a decidir sí que ho faria perquè qüestionaria la "sobirania nacional".

El PSOE no creu estar en condicions de donar aquesta pas i, a canvi, afirma estar disposat a "enfortir l'autogovern". Pretén que ERC i Junts renunciïn a exigir el referèndum acordat, premissa que ells no assumeixen afirmant que la millora de l'autogovern -com a via per mitigar la discriminació de tracte econòmic- és una solució del "mentrestant". I això en què s'hauria de concretar? En un finançament que canviés les injustes i opaques regles del joc, i en traspassos que no siguin trets al peu. Montero, que haurà de capejar les crides europees a deixar de banda l'escut social i tornar a l'austeritat, té la clau de la pax catalana. Veurem si també la voluntat i els suports per fer-la durar tota la legislatura, tal com pretén Sánchez. Segueixin-la de prop aquest 2024 perquè serà clau.