Els trens no van, la terra és espoliada, signen tractats de comerç contra el futur de la terra, tenim un parlament, però les decisions importants es prenen a la metròpoli i molts funcionaris de l’estat destinats a terra catalana i immigrants hispanòfons exigeixen en nom del privilegi colonial que parlem “en cristià” si volem ser atesos i entesos per ells.

Què fa falta perquè una terra sigui considerada una colònia? Una data que marqui la conquesta militar? Ja tenim l’11 de setembre de 1714, data a partir de la qual ens van literalment annexionar a Castella. Ocupació militar redoblada el 1939 amb l’ajuda del poder nazi i feixista. Un espoli recurrent? Tenim testimonis durant aquests tres segles que acrediten com els impostos catalans són l’or i la plata que els castellans van deixar d’extreure de les mines americanes. Una voluntat d’imposar la llengua de la metròpoli per sobre de la local? No només tenim proves diàries d’aquesta voluntat sinó que a més podem argumentar que en determinats moments han fet servir els mateixos (sí, els mateixos!) mètodes que posteriorment farien servir els anglesos i els mateixos espanyols a l’Àfrica amb els kenians i els guineans. Caldria acreditar una elit colonial? La tenim. O no és això tota l’estructura de l’estat espanyol a Catalunya, pensada per assegurar-ne la subjecció? Inspectors d’hisenda, militars, policies, guàrdies civils, serveis secrets, fiscals, jutges, advocats monolingües. Fins i tot Candel els tractava de colons.

I per part nostra? La por a l’autoritat colonial? La tenim. O què seria sinó allò de “el nostre mal no vol soroll”? Aquell baixar la mirada i canviar de llengua davant les autoritats de la metròpoli? Les divisions atiades entre els indígenes pels poders de la capital? La negació de la condició nacional catalana? L’apologia ideològica del mestissatge com a mètode d’assimilació i espanyolització? La persecució de tots els qui posen en risc la continuïtat de la colònia? Els intents constants d’imposar la seva llengua a les nostres escoles?

Algú dirà que no podem viure en una situació colonial perquè som europeus i pel que es veu si som europeus per definició som culpables i no víctimes del colonialisme. I jo em pregunto, que no són europeus també els ucraïnesos que sobreviuen com poden a la invasió colonial russa? Que la condició política depèn del color de pell? Que no hem estat envaïts militarment diverses vegades els catalans? Que la nostra cultura no ha estat quasi "genocidada"? Si de tant robar fins i tot s’intenten apropiar culturalment de figures tan clarament antiespanyoles com Gaudí!

Els trens no van, no. Però no ben bé per mala gestió, que també. Els trens no van perquè els trens espanyols a Catalunya estan pensats per existir però no per a funcionar. Per a formar part d’un simulacre de presència estatal, però amb la inversió menys que mínima perquè a la colònia no s’hi inverteix, se n’extreu. Per això, en canvi, sí que estan disposats a invertir a ampliar l’aeroport, perquè més viatgers, són més turistes i més immigrants, i per tant més doblers per a la metròpoli i més dilució nacional per a la colònia.

Ho sabem tots els qui som catalans. Fins i tot els qui han decidit fer carrera al servei de l’amo espanyol. Fins i tot aquells que es declaren federalistes espanyols per por a la reacció del fosc poder que ens domina de Castella ençà. Ho sabien els qui menystenien les cròniques colonials de Pedrolo que ara república Comanegra, ho saben els qui avui salven la cara al PSOE per no admetre la condició colonial de Catalunya.

Avui tampoc aniran els trens, però al poder de Madrid això li és igual perquè el fonamental funciona: l’extracció de recursos fiscals no s’atura, el castellà avança, els serveis públics estan al límit i la demografia explota, mentre estem més dividits que mai. No és simplement una multicrisi sinó els símptomes de la nostra colonialitat, la catalana. Aquest dissabte només em manifestaré amb qui ho denunciï.