En breu assistirem a un nou capítol de la forma que té l’Estat espanyol d’entendre la democràcia i que serà l’expulsió del Magistrat Santiago Vidal de la carrera judicial. Ja que s’hi ha jugat la feina (i una bona feina), posem en valor la seva aportació.

L’any 2008, l’amic i editor Josep Maria Vall em va publicar a Duxlem el llibre titulat El Catalanisme ha mort. Visca Catalunya, en el que volia ser una proposta per tal que Convergència Democràtica de Catalunya assumís el sobiranisme d’una vegada per totes, tal i com ja aleshores reclamava bona part de les seves bases i tal i com sembla que està passant actualment.

Aquest mateix llibre incorporava alguna documentació, com una proposta de Constitució de Catalunya en la que havíem participat alguns companys juristes com l’exconseller de Justícia Agustí Bassols, l’exmembre del Consell Consultiu Jaume Renyer o l’advocat Roger Granados, inspirada també entre d’altres en les constitucions helvètiques (com la proposada pel magistrat Vidal) i que com a frontispici definitori inicial compartia també el mateix antic usatge català que ha incorporat el Magistrat: “Cada nació escull la seva pròpia llei”.

No cal que us digui que aleshores vàrem ser tractats de bojos per molts dels que ara lideren el “procés”, però això tant li fa. El que si que compta és un canvi substancial: com s’ha tractat ara aquesta proposta de Constitució de Catalunya que ha formulat el Magistrat, ja que se n’ha discutit el contingut, però no la oportunitat.

I aquesta és una clau de volta per abordar els propers mesos: la independència de Catalunya forma part de l’imaginari col·lectiu nacional, ha estat ja assumida pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, però s’ho acaben de creure els partits que l’han de dur a terme?

Hem vist en les últimes setmanes molts càlculs electorals sobre com abordar aquests propers mesos decisius. Per contra hem trobat a faltar una actitud generosa, col·laboradora o tendent a la unitat del sobiranisme. Serà difícil amb dues campanyes electorals a la vista (24/5 municipals i 27/9 nacionals) però hi haurà elements de judici que ens permetran observar aquestes properes dates quina és la intenció veritable, n’apunto tres:

Referèndum? Després del 27-S les opcions de dur a terme un referèndum legal i acordat sobre la independència, la denominada via escocesa, seran exactament les mateixes que hi ha hagut fins ara: cap ni una. Cal estar disposats a assumir que la declaració unilateral d’independència per part del Parlament de Catalunya és l’única via factible davant l’actitud del tot immobilista que en aquest concret aspecte sostenen el PP i el PSOE (per més que Miquel Iceta pretengui mentir-nos al respecte).

Estructures d’estat? Crear estructures d’estat sense ser un estat pot ser benintencionat però irreal, veiem sinó com ens hem hagut d’inventar una cosa que s’assemblés a una consulta però sense ser-ho, com el TSJC imposa el 25% de classes en castellà trencant un model educatiu d’amplíssim consens a Catalunya o com malgrat que volem pagar els nostres impostos a l’administració catalana aquesta no fa sinó enviar-los ràpidament a la Hisenda espanyola. Cal crear un estat al marge i aquesta serà una prova concloent de voluntat política de superar la situació d’estancament actual.

Majoria social? Heu vist mai un activisme com el dels tres últims 11-S? Com el del 9-N? La majoria social és un fet, s’apropa un trencament, només ens resta el compromís vers la majoria política.