S'atribueix al comte de Romanones, gat vell de la política espanyola i cacic liberal de fa cent anys, una frase que va fer fortuna: "Els altres que facin les lleis. Jo ja faré els reglaments". Una cosa així es podria dir de molts constitucionalistes en un dia com aquest en què el text compleix 41 anys. No és la menor de les paradoxes de l'actual moment que molts dels qui s'han convertit en els majors garants de la carta magna són hereus, bastant directes, dels qui en foren els seus detractors.

No són els textos els qui canvien la realitat, sinó que són les grans transformacions socials les que generen unes lleis i, sobretot, una determinada interpretació. La norma de 1978 va ser filla d'un seguit de transaccions que foren denunciades pel nacionalisme perifèric, els republicans i les esquerres fora del sistema: des de la monarquia a la unitat d'Espanya, de la referència a l'Església al paper de l'exèrcit com a garant de la pàtria sagrada. En altres capítols, el text era progressiu (en drets individuals) o concessiu (amb esment de les nacionalitats i l'estat autonòmic). 

Va ser precisament el títol VIII, el que dibuixa el model territorial, el que va desfermar l'oposició de la dreta. Foren la UCD i el PSOE les forces principals que van donar suport a la Constitució. La formació liderada per Adolfo Suárez era molt eclèctica i integrava centristes sincers i un fragment de la dreta franquista que no ho volia semblar. Res del que passa ara es pot entendre sense conèixer la recomposició de la dreta després de l'autodestrucció d'UCD. 

El bloc conservador espanyol, acabdillat pel PP en el pla polític però que aplega un seguit de forces econòmiques, ideològiques i mediàtiques molt més ampli, va aconseguir transformar-se de manera lampedusiana i emergir com una dreta "nova" i constitucionalista. Els qui ara esgrimeixen la Constitució contra tota possible reforma oberturista són hereus dels qui van rebutjar-la (com un joveníssim falangista José María Aznar) o dels qui van acabar avalant-la rebutjant el títol VIII, com Manuel Fraga.       

Amb el text a la mà, la Constitució podria plasmar-se de maneres ben diferents. El gran triomf de l'Espanya més tancada ha estat convertir-se en els guardians, si no els segrestadors, d'una norma que hagués pogut tenir un altre recorregut. Ho han assolit dominant el discurs majoritari, bastint el poder fàctic del Gran Madrid i controlant la judicatura. Ells, que no van fer la llei, n'escriuen des de fa anys els seus reglaments.