A Catalunya hi ha una realitat inqüestionable que el govern del PP no pot ignorar: una gran majoria de catalans i de catalanes volem ser consultats per decidir el futur del nostre país. Malgrat la sordesa i l’immobilisme del govern espanyol, la consulta del 9 de novembre és, per a Unió Democràtica, un compromís fonamental i ineludible que portarem endavant. Així ho va a tornar a deixar clar dissabte el consell nacional del nostre partit. La consulta no es toca ni es bescanviable per res. Ho hem dit sempre i ho tornem a dir: Unió Democràtica té un compromís ferm i inamovible amb el camí cap al 9-N per poder consultar el poble de Catalunya. Així ho vam expressar en el programa electoral, així ho reiteràvem en el nostre compromís parlamentari i així ho mantenim avui.

En aquest sentit, cal recordar que Josep A. Duran i Lleida ha estat actor principal en el pacte que va permetre presentar pregunta i data per a la consulta i cal ressenyar també la defensa que n’ha fet una i una altra vegada Duran i Lleida davant el Congrés del Diputats malgrat la manifesta hostilitat dels dos partits majoritaris espanyols en aquest tema. En aquesta qüestió, la posició de Duran i d’Unió Democràtica de Catalunya ha estat sempre rotunda i ferma: és el poble de Catalunya el que ha de decidir el seu futur. I en el cas hipotètic que arribés qualsevol proposta des de Madrid, tenim absolutament clar que són el ciutadans del nostre país el que han de poder expressar a les urnes què volem per al futur de Catalunya.

Per això, davant aquesta evidència lamentem l’immobilisme més absolut del govern central davant del clam transversal de la ciutadania catalana, que és tan simple i senzill com exercir el seu dret a decidir el seu futur el 9-N.

Ningú no podrà acusar mai CiU de buscar un xoc de trens. Fem tot el possible per evitar-ho, però això no serà possible si el govern espanyol continua callant i ignorant les propostes que arriben de Catalunya. I no oblidem l’atac rebutjable i condemnable contra la llengua catalana i el model de convivència i de cohesió que representa l’escola catalana i que va omplir dissabte el centre de la ciutat de Barcelona. I l’atac a la llengua catalana només és un exemple, molt important. Entrar en el maltractament financer del govern de l’Estat mereixeria un altre article.

Després s’esquincen els vestits quan CiU decideix abstenir-se en la Llei d’abdicació del rei. Aquí també cal recordar que va ser Duran i Lleida el primer a manifestar públicament la seva voluntat d’abstenir-se en la votació. No podem participar en la història d’un estat que ens ignora i que ens margina en les seves decisions. A ningú no hauria d’estranyar l’actitud de CiU que constata la profunda desafecció que avui existeix entre Catalunya i les institucions de l’Estat. No veure-ho demostra la gran ceguesa que el PP i el PSOE mostren davant la realitat catalana. Amagant el cap no se solucionen els problemes i tampoc ignorant la veu d’un poble no es guanya el seu respecte. Fer broma sobre Catalunya, com fa el ministre Margallo, sí que és un exemple rotund d’intolerància, i no porta enlloc.