Ara va i surt María Dolores de Cospedal, aquella mala imitació d'Ángel Acebes, Aleix Vidal Quadras i Esperanza Aguirre, tot junt, i nega per enèsima vegada el dret de Catalunya a votar sobre el seu futur, alerta la companyia, perquè es veu que Catalunya no ha tingut mai en la seva història “corona pròpia”. Igual haurà volgut dit “peineta pròpia” com la que lluïa ella ara fa pocs dies al Vaticà, amb una estampa que feia feredat. Ni a les pel·lícules de Luis Gacia Berlanga. Em va recordar la seva París Tombuctú. Penós. Com els seus (no) arguments.

Per començar, a aquesta senyora caldria impartir-li unes quantes classes d'història. A poder ser, Estat espanyol enllà perquè es demostra una vegada més que la tasca d'“espanyolització” de l'alumnat a l'escola franquista va fer molt de mal i encara en duren els efectes. Pel que diu el ministre Wert, només a Catalunya ens n'hem refet, i d'aquí una de les seves propostes.

Catetisme militant a banda, fer servir l'argument de no tenir “corona pròpia” per negar a una nació la seva condició seria, només per posar un exemple, tant com dir que els Estats Units d'Amèrica no haurien pogut mai aspirar a independitzar-se pel simple fet de no haver tingut mai monarques “fets a casa”. Un més dels despropòsits argumental i d'inconsistència amb què s'estan cobrint de glòria des del govern espanyol i el partit que li dona suport.

I tot, cal dir-ho, el mateix dia que David Cameron, conservador i contrari a la independència d'Escòcia, firma un acord amb el primer ministre d'aquest país per tirar endavant un referèndum de per la separació. Diu que respecta el poble escocès i que li desitja el millor. El govern espanyol, amb Catalunya, és evident que no pot dir el mateix. De fet, més que corona ens proveeixen d'una gran creu.