Arran del cas Bárcenas, ha proliferat en els entorns del sobiranisme liberal un discurs que afirma que les estructures de l'Estat espanyol “estan podrides” i que cal aprofitar la crisi institucional “per marxar”. Escoltant algunes tertúlies o llegint alguns articles, hom arribaria a la conclusió que la corrupció és quelcom propi dels espanyols, i que a Catalunya, si és que existeix, és un fenomen menor, vinculat a les maneres de fer hispàniques. El sociòleg Salvador Cardús ho ha arribat a verbalitzar, afirmant a Twitter que “la corrupció a Catalunya és una conseqüència de l’espanyolització del país les últimes dècades”. De fet, la tropa opinadora afí a l'actual Govern ha posat el crit al cel perquè el moviment dels indignats decidís el passat divendres manifestar-se contra les corrupteles a la plaça Sant Jaume i no davant de la seu del PP o de la delegació del Govern espanyol. Què voleu: ja se sap que en aquest país les denúncies de malversació o suborn, si afecten a la dreta autòctona, són un invent de la caverna per atacar als lluitadors per llibertat.

És cert, però, que a Catalunya hi hagi menys corrupció que a la resta de l'Estat espanyol? Analitzem-ho amb algunes dades. La Comissió Europea va fer públic l'any 2012 l'informe Regional Governance Matters: a study on regional variation in quality of government within the EU. A partir d'enquestar a 34.000 ciutadans de 18 països de la Unió, els autors analitzen la “qualitat de govern” de 172 unitats regionals europees, a partir de paràmetres com la manca de corrupció, l'eficàcia governamental o el compliment de les lleis per part de les institucions públiques. Doncs bé, en aquest rànquing Catalunya té 52,07 punts sobre 100 i ocupa la posició número 130 de 172, essent la comunitat autònoma pitjor valorada de tot l'Estat espanyol. Per que es facin una idea, els catalans tindriem una qualitat de govern per sota de la mitjana de països com Portugal, Xipre, Eslovènia o Estònia i ens situaríem si fa no fa al mateix nivell que la República Txeca.

No només la Comissió europea deixa Catalunya en mal lloc pel que fa a la lluita contra la corrupció. També ho fan organitzacions com Transparency International. La sectorial espanyola d'aquesta ONG amb seu a Berlín elabora des de fa dos anys un rànquing sobre la transparència dels diferents governs de les comunitats autònomes. En aquesta llista, Catalunya suma 78,8 punts sobre 100 i ocupa la posició número 10 sobre 17, per sota d'Andalusia, Extremadura o Castella i Lleó i per sobre de Madrid o el País Valencià. Hi ha, però, una qüestió preocupant: respecte 2010 (és a dir, des que CiU va recuperar el Govern de la Generalitat) Catalunya ha perdut 3,7 punts en aquest rànquing, quan la majoria de comunitats autònomes han incrementat la seva valoració. A més de Catalunya, només Astúries, les Canàries, Madrid i Múrcia han perdut punts durant els darrers dos anys.

No és cert, doncs, que els governants catalans siguin menys corruptes que els seus homòlegs estatals. I si tot plegat és culpa d'un “procés d'espanyolització”, devem ser alumnes molt aplicats, perquè a hores d'ara ja hem avançat al teòric mestre. La corrupció, com el capital, no té pàtria: el que sí que hi ha, però, són governs que la combaten amb més interès i eficàcia que d'altres. La creació d'un nou estat català seria una bona oportunitat per bastir unes estructures més democràtiques, intransigents amb qui posi la mà a la caixa. En això hi haurien d'estar d'acord fins i tot aquelles veus de l'esquerra més contràries a la independència. Tanmateix, no hi ha cap garantia que aquest nou estat esdevingui per sí sol menys corrupte. I més si el teòric procés d'alliberament el lidera CiU, una formació que, si ens ho mirem amb perspectiva històrica, no és precisament un exemple de transparència i bon govern. Si aquest hipotètic “nou país” és una mala còpia de l'actual Espanya, la regeneració democràtica ens la podem pintar a l'oli. Per això, més que una transició nacional, el que fa falta en aquest país és una ruptura. Una ruptura en clau democràtica i social, no només amb l'Estat espanyol sinó també amb l'actual règim de cleptocràcia organitzada en què s'ha convertit el capitalisme.