A la segona escena del tercer acte de Hamlet, el protagonista posa un parany a sa mare, la reina Gertrude, i el seu nou marit, el rei Claudi, per fer-los admetre la seva connivència en la mort del pare de Hamlet.

El parany és una obra de teatre, convenientment titulada "La ratera". La reina Gertrude no adverteix que la protagonista de la peça teatral és el seu alter ego, una reina que fa escarafalls constants i excessius de dol i de tristesa profunda per la mort del seu marit.

 "Senyora, què us agrada l'obra?" pregunta Hamlet a sa mare, la Reina Gertrude, que –sense advertir el parany– respon: "La dama protesta massa". És el mateix que está fent el govern espanyol amb la campanya "Aquesta és l'Espanya real", tot i que sense cap parany previ.

La campanya pivota sobre un vídeo que protagonitzen diverses personalitats espanyoles, que fan grans escarafalls per afirmar i reafirmar que Espanya és una democràcia consolidada, que hi ha separació de poders i que la Constitució garanteix els drets i libertats individuals i col·lectives. 

Excusatio non petita, accusatio manifesta, diu l'aforisme llatí que s'aplica perfectament a la campanya de l'agència España Global. Una acció de màrqueting que aconsegueix l'efecte contrari al buscat: perjudica la malmesa reputació internacional de l'Estat i en fa dubtar els que fins avui no en dubtaven.

Ningú no pot imaginar un vídeo d'un club de futbol on jugadors i exjugadors afirmessin que el club en qüestió sempre juga net, que mai no manipula els sortejos, que ningú no es dopa, i que no perpetren cap irregularitat fiscal o legal.

És impensable que una ONG fes un espot publicitari on els voluntaris afirmessin que no es malversa cap donació o que no es maltracten les persones que han de protegir. Si has de sortir a dir i repetir que no fas res mal fet, potser és que sí que fas mal fet i intentes amagar-ho.

L'Estat va decidir pagar un preu molt alt en reputació internacional quan va desfermar la brutal repressió de l'1 d'octubre i quan el cap de l'Estat va cridar "a por ellos", el dia 3. Van pagar-lo perquè la unitat de la pàtria bé ho mereixia. 

Tanmateix, l'Estat sap que haurà de pagar una nova factura si el judici a l'independentisme resulta ser un nyap des del punt de vista jurídic i polític. Tot indica que ho serà, i els mitjans internacional ja parlen sense embuts d'una nova "Inquisició espanyola".

La millor acció de relacions públiques per recuperar la reputació internacional d'Espanya seria arxivar les causes, alliberar els presos polítics, permetre el retorn dels exiliats, i obrir una negociació de tu a tu entre l'Estat i Catalunya per trobar una solució política a un conflicte polític. Malauradament, aquesta ficció no la trobarem ni a Hamlet ni enlloc.