La consulta que s'ha fet a la militància socialista aquest cap de setmana sobre el pacte amb Ciutadans ha estat, per a Pedro Sánchez, com una tanca d'atletisme. Una de les últimes de la cursa, quan les forces van minvant i el corredor és conscient que pot passar-la, però l'obstacle pot restar-li avantatge respecte el rival i, si acaba tenint mala sort, pot entrebancar-s'hi i perdre la cursa. 

Pedro Sánchez ha superat la tanca, i no ha caigut, però el genoll li ha passat arran. Sánchez no encara l'últim tram de la cursa amb esperit guanyador. Un dels seus principals arguments per abanderar un govern alternatiu al del PP és que, suposadament, a l'estat espanyol hi ha ganes de "canvi" i d'una presumpta "regeneració" que recorda més al Gattopardo que no a les revolucions obreristes. I la pregunta és: si tantes ganes hi ha de canvi, com pot ser que només anés a votar la meitat de la seva pròpia militància?

Les dades de la consulta, alhora, il·lustren el moment en què es troba el PSC. La mitjana estatal de participació ha estat del 51%, i a Catalunya ha caigut fins al 31%. Tenint en compte que la direcció dels socialistes catalans s'ha situat al costat de Pedro Sánchez, i que Miquel Iceta li ha donat suport davant dels barons enemics, aquest índex de participació mostra que la militància del partit està desconnectada. I aquest és el principal escull no només del PSC, sinó d'altres partits amb trajectòria: s'estan desconnectant del carrer, i alguns o no se n'adonen, o no volen adonar-se'n.