No hi ha democràcia si la discussió no es pot desenvolupar en un clima de relativa serenitat, ho escrivia Amin Maalouf a Les identitats que maten. Per una mundialització que respecti la diversitat (La Campana, 1999). Maalouf conegut especialment per algunes de les seves novel·les com Lleó l’Africà, va aconseguir també un significatiu èxit amb aquest assaig que potser es va llegir pensant especialment en les migracions de la dècada dels noranta que arribaven a casa nostra i en la interculturalitat que començàvem a viure. Però és un llibre de gran interès pensant en diferents realitats que sacsegen el nostre món, també pensant en el que vam viure diumenge a Brasilia.

L’assalt dels partidaris bolsonaristes a diferents seus de l’estat brasiler són una mostra més de com les nostres societats viuen un procés de desdemocratització.  De la mateixa manera que es viuen processos de democratització se’n viuen de desdemocratització. Els processos de desdemocratització són períodes en els quals en nom d’un bé superior, sigui aquest el que sigui, es vulneren drets i valors establerts en processos democratitzadors anteriors.

En nom de la voluntat popular, del poble, assaltants bolsonaristes deien estar fent justícia, acabant amb un poder il·legítim... El mateix vam veure tot just fa un parell d’anys en el Capitoli de Washington per partidaris trumpistes. Aquestes persones acostumen a presentar una determinació legítima de defensar els seus principis contaminada per la falsa creença que hi ha unes persones, mitjans, institucions, que han comès alguna il·legalitat. També poden presentar una identitat molt ferma i intransigent pel que fa a alguns principis i valors que, com diu Maalouf, si altera el clima de relativa serenitat impossibilita la democràcia:
“No hi ha democràcia si la discussió no es pot desenvolupar en un clima de relativa serenitat; cap votació no té sentit, si el vot d’opinió -l’únic que respecta la lliberta d’expressió- no ha substituït el vot automàtic, el vot ètnic, el vot fanàtic, el vot d’identitat. A partir del moment que estem en una lògica comunitarista, racista o totalitària, el paper dels demòcrates. Arreu del món, ja no és fer prevaldre les preferències de la majoria, sinó fer respectar els drets dels oprimits, i si cal contra la llei de la quantitat.”

La contraposició és clara. Davant de societats que permeten la lliure opinió, la lliure expressió, el debat, la contraposició de parers, la possibilitat d’arribar a acords, estan creixent les posicions que no accepten la diversitat de posicions, que ataquen l’expressió que no s’ajusta a la pròpia, que busquen el posicionament en bloc en contra d’un altre suposat bloc...

La nostra societat no ha viscut en els darrers anys episodis equivalents a l’assalt al Capitoli de Washington o a les diferents seus de Brasilia, però el que ens ajuda a veure Maalouf no està tan lluny d’episodis que quotidianament vivim aquí. Sempre hi haurà qui voldrà recordar que en el marc de les mobilitzacions del 15M de 2011 es va envoltar el Parlament per bloquejar-lo, però no es va assaltar. I també que una petita part del moviment independentista va intentar entrar al Parlament el 2018. Però els arbres no ens hauríem d’impedir veure el bosc. El problema no està tant en els episodis concrets sinó en les males pràctiques que impossibiliten la democràcia o la dificulten enormement.

Es repeteix en moltes ocasions que la democràcia depèn de procediments, lleis, institucions... Tot això pot formar part de la democràcia. Però la democràcia depèn, per poder existir, d’algun altre element encara més important: els valors democràtics. Maalou ens diu: “En la democràcia, el que és sagrat són els valors i no els mecanismes. El que s’ha de respectar totalment i sense la més petita concessió és la dignitat dels éssers humans...”. Hi ha massa societats, també la nostra, on això en massa ocasions no passa; no respectem els valors democràtics, no respectem els éssers humans, no respectem el debat argumentat, no respectem les opinions...

La nostra societat també està vivint un procés de desdemocratització. Un procés que pot ser simultani a altres que volen democratitzar, ampliar i aprofundir la democràcia; per exemple, els que volen reconèixer i consolidar drets, de garantir necessitats. Hem de ser conscients d’aquests diferents tipus de processos que simultàniament vivim i dels greus riscos que té la desdemocratització.