Més de 2 milions de participants són molts, el 30% dels cridats semblen menys. En tot cas, la jornada es pot valorar com un èxit que confirma l’existència a Catalunya d’un sector sobiranista molt consolidat i altament mobilitzat que no pot ser menystingut com pretén de fer el govern del PP amb desqualificacions com ara considerar el procés de participació d’ahir com una “farsa” o una “tupinada”. També podria ser un error magnificar l’exhibició de voluntarisme d’ahir com l’equivalent a un mandat de la voluntat democràtica dels catalans, perquè no seria exacte. Oriol Junqueras ho va dir ahir: “avui és un dia rellevant, el que serà decisiu seran les properes eleccions”.

L’ànim de desobediència es feia notar. En la meva condició de participant no votant a la jornada –vaig signar el document de denuncia contra l’Estat espanyol per no deixar-nos votar per exercir el dret a decidir però no vaig posar cap papereta a la urna, per ser coherent amb la carta firmada-, vaig tenir la sensació que el factor de desobediència a un Estat a qui li fa por la democràcia va pesar més en els participants que la suposada por a unes hipotètiques represàlies per un acte propi de la llibertat d’expressió, més enllà del simbolisme que emocionava molts ciutadans d’imaginar que estaven votant realment.

La tolerància de la Fiscalia és una bona senyal. L’anàlisi política que farà el govern de Rajoy del 9-N és encara una incògnita. Altra cosa seran les declaracions públiques, que ja podem intuir per on aniran, però que hauríem de relativitzar como s’hauria de fer amb algunes de les veus habituals del moviment independentista. L’existència de contactes discrets, ha permès que la prohibició constitucional no es materialitzés en una intervenció policial de retirada d’urnes, gràcies a una interpretació prudent de la Fiscalia, malgrat les denúncies existents dels qui busquen la confrontació. Aquest actitud, en la seva modèstia, no garanteix que en els propers dies no hi hagi alguna mena de seqüela judicial, però, en tot cas, s’hauria de prendre consciència que el procés reclama d’algun tipus de acords sobre els desacords que permetin avançar sense intervencions irreparables. Encara que siguin acords secrets.