Els dirigents del PSOE es debaten en la forma d'execució de l'abstenció a Rajoy en una complexa disjuntiva: entre votar tots els diputats en bloc o permetre una geometria variable assegurant els mínims sufragis necessaris per a què surti elegit el president del PP. Pot semblar una discussió sense importància, però la seva resolució tindrà efectes en el futur organitzatiu i polític del partit. Després d'un procés de disputa interna tan sagnant (amb un moment culminant: Comitè federal de l'1 d'octubre) a alguns dirigents un tancament de files pot semblar-los-hi una mostra d'autoritat per transitar cap a la recomposició. Altres però pensen que la traumàtica decisió de permetre que Rajoy continuï governant pot acabar passant factura sobretot en aquells territoris en què es registra una alta la competència amb Podem i confluències que coincideixen, en part, amb aquells on són importants les reivindicacions nacionals. Iceta amb la seva decisió de mantenir el vot negatiu en primera i segona volta de la investidura no només està pensant en el futur del PSC sinó, i sobretot, en el del PSOE. Sap que sense un partit fort a Catalunya no hi ha victòria socialista possible. I entén que permetent el govern del PP el projecte del PSC té mala peça al teler.

Alhora la disjuntiva també s'incardina en una disputa de lideratges. Malgrat que des de l'elecció de Sánchez mai ha deixat d'haver-hi batalla per la direcció, aquesta es fa més evident un cop el partit s'ha quedat sense cap. En el mateix discurs d'investidura Rajoy amenaçava veladament amb la convocatòria d'eleccions si no es garantia una mínima estabilitat. No hi ha temps per perdre. Així doncs, el Partit Socialista del sud sap que si aconsegueix imposar-se i ordenar l'abstenció en la segona volta a tots els diputats, el lideratge de Susana Díaz hi surt guanyant. No tots els dirigents que estaven d'acord amb abstenir-se els acaba de convèncer la presidenta d'Andalusia. Una cosa era donar-li suport per a fer fora a Pedro Sánchez i l'altra que això fos un xec en blanc per a Díaz i el model de partit que defensa. Ella i els seus saben que arriben tard i malament a la croada, i estan disposats a tot per a guanyar-la.

És un moment complicat pel PSOE. Sense programa, sense cohesió interna, sense lideratge. Des d'un punt de vista objectiu, la situació per a Podem i confluències ara és millor que en el post-26J. Després d'aquest tortuós episodi socialista és possible que hagi quedat votant orfe. A més, la dicotomia vell/nou pot tornar a posar-se al centre del relat -els que permeten la presidència de Rajoy i els que no- afavorint clarament als segons. Ara bé, encara que pot ser una temptació per als de Iglesias i Domènech tornar a la zona de confort d'abans del 20D, no seria bo per ells quedar-se només en aquest marc. La "novetat" ja no ho és tant després d'un llarg cicle electoral. I la il·lusió amb el canvi possible, que va fer mobilitzar votants desencantats el 20D, sembla haver-se esmorteït. Només podran aprofitar la situació si són capaços de construir un projecte solvent i presentar-se a l'electorat –el convençut i el més moderat- com a força política amb capacitat de dirigir el país. Ja no en tindran prou amb seduir discursivament si no necessitaran convèncer amb programa i propostes, i mostrant capacitat de portar-les a terme.