“Per un país de tots, l'escola en català”, diu l'encertat lema de Somescola que defensa la immersió lingüística “a l'escola”. Tot i que, per ser més precisos, no hauríem de començar a parlar de “les escoles”?



És molt idíl·lica la imatge que en aquest país tenim “una escola” que cohesiona i blablabla… De debò? Llavors, per què tenim centres públics amb un 80% de nanos de famílies nouvingudes i d'altres de concertats –o de “públics elitistes”, que també n'hi ha- amb un 100% amb l'alumnat autòcton (bé, i amb l'immigrant que hi ha entrat per quota, i que és mal vist per la resta de famílies perquè ha fotut la plaça a l'Aniol o a la Lluna de torn). Després tots votarem partits d'esquerres i ens solidaritzarem amb Palestina, però el nano el porto a l'escola “guai” del poble (un cas a part serien les escoles d'elit de les 400 famílies, però bé, d'això ja en parlarem un altre dia).



Temps enrere, quan la política ens oprimia com a país i com a cultura, no negaré que l'escola concertada va fer un paper essencial en el manteniment de la flama. Trenta anys després de la mort del dictador… cal preservar aquesta doble xarxa actual? Hem de pagar amb diners de tots escoles dels “hermanos”, de les monges o de renovació pedagògica que, a la pràctica, són guetos culturals (ep, i que estaria encantat que el meu fill estigués envoltat de guius, laies, queralts i jans, però llavors acceptant pagar-ho tot de la meva butxaca, no?).



En un país que ha rebut tanta immigració com el nostre, jugar a aquest joc és perillós. Quan els nanos de les escoles estigmatitzades es facin adults... què passarà? Se sentiran part de la mateixa societat que no va voler que els seus fills s'hi mesclessin o es crearan una societat paral·lela? Ara ja hi ha partits que es queixen del fet que “estan creant els seus barris, amb els seus negocis i les seves regles”. L'escola, que seria un gran agent socialitzador i/o homogeneïtzador per crear “un país de tots”, es veu incapaç, per se, de trencar aquesta barrera.



I un altre punt a tenir en compte, senyors polítics: quan el noi fill de família marroquina –ell, català de tota la vida- i tinguin dret al sufragi… aniran a demanar-li el vot els mateixos pares progres que temps enrere no volien que els seus fills s'hi mesclessin? Un pèl hipòcrita, no?



Alguna administració s'atrevirà a intervenir-hi, o xiularem i passarem la pilota cap a més endavant?