La dona que crida
«¿No podria l’independentisme aprofitar que ha guanyat les eleccions (pels pèls), donar gràcies a Nostre Senyor i recuperar el Govern d’una vegada?»
ARA A PORTADA
-
-
Front comú de Catalunya i el País Basc per aconseguir l'oficialitat de les llengües a Europa Lluís Girona Boffi
-
-
Cristóbal Montoro i vuit més: la llista de ministres imputats de José María Aznar Lluís Girona Boffi
-
Montoro es dona de baixa del PP després de ser acusat de beneficiar empreses gasistes quan era ministre Redacció

- Jordi Bianciotto
- Periodista i crític musical
I un cop més, quan tot ja és prou complicat, dels ressorts de l’Estat surt una nova ajudeta perquè les coses s’enrareixin i s’inflamin una mica més i perquè acabem dubtant si determinades peticions de retorn a la normalitat són pur cinisme o és que en tot plegat hi ha un desig d’acarnissament i humiliació que va més enllà del que és racional. Ja ho deia John Carlin no fa gaire: “los españoles son gente estupenda, pero con el tema de Catalunya pueden volverse locos”. Si fins i tot Felipe González, estat espanyol total, demanava dijous que no es fiqués ningú més a la presó! En mans de quina mena de gent estem, doncs?
Però també en un moment greu com aquest, i davant del risc raonable que se’t quedi cara de tonto, és convenient apel·lar a la serenitat en el camp independentista. Sembla que venen dies de mobilitzacions al carrer, però, encara que soni fred dit així i en un dia com avui, ja ha quedat demostrat que una manifestació no és un país, de la mateixa manera que tothom ha pogut comprovar que de la topada amb l’Estat no en pot sortir, ara per ara, res de bo.
Després d’haver-se presentat a les eleccions del 21-D, convocades per Mariano Rajoy Brey, i d’haver constituït obedientment el nou Parlament, no pot ser que les forces independentistes continuïn posant-se estupendes amb investidures que són impossibles a consciència, una rere l’altra, que acaben sent trets al peu, que comencen a irritar molta gent i que, d’altra banda, difícilment contribueixen a ampliar la base de l’independentisme (cal recordar que al darrer CEO el suport ja va caure al 40,8%? Ah, calla, que ara hi ha qui diu que això de la base social no té cap importància!).
Prou de maniobres que porten enlloc, sisplau. ¿No podria l’independentisme aprofitar que ha guanyat les eleccions (pels pèls), donar gràcies a Nostre Senyor i recuperar el Govern d’una vegada? Escolto la música de la repetició d’eleccions i crec que per als partits ‘republicans’ podria ser el negoci del Robert de les cabres. ¿Estic parlant així d’abocar-nos a una depriment política autonomista? Tant de bo, amics, ara no som ni una autonomia!
Això no treu que tornar a tenir Govern, naturalment autonòmic, l’únic possible en aquests moments, pugui ser compatible amb tota quanta denúncia dels abusos, també als estaments internacionals. Però, esclar, davant de la dona que et crida durant dues hores “¡Viva España!” a un pam de l’orella quan tu estàs estabornit i trist entenc que et puguin sortir una altra mena d’impulsos. I per això som on som. I gràcies a ella, i a tot el que representa, ens hi estarem potser més temps del que caldria.
Periodista especialitzat en música des de fa més de tres dècades. Crític musical d’El Periódico de Catalunya, escriu a les publicacions especialitzades Rockdelux i Enderrock, i col·labora en diversos mitjans audiovisuals. Ha escrit diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres), així com els volums de memòries Maria del Mar Bonet, intensament (Ara Llibres) i El libro de Estopa (Espasa-Planeta). Soci de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.