L’inici de la nova legislatura del PP, amb Enric Millo al capdavant de la delegació del govern espanyol a Catalunya, ha suposat un canvi substancial en l’actitud que vol aparentar el govern central. Dic actitud perquè, ara per ara, l’oferta de diàleg no s’ha concretat en res i és evident que, a aquestes alçades de la pel·lícula, el diàleg només serà diàleg si permet que els ciutadans de Catalunya puguin decidir el seu futur polític en un referèndum pactat. 
 
Mentrestant, l’estat espanyol ha entès que una manera de desactivar l’independentisme és folkloritzar-lo. Per això, Millo diu que troba perfectament normal que hi hagi càrrecs electes que vulguin treballar en dies festius, sempre que es respectin els calendaris laborals dels funcionaris. Per Millo, ser independentista no és cap problema mentre sigui com ser del Barça o practicar ioga.
 
Massa vegades l’independentisme ha depès excessivament dels excessos de les institucions espanyoles i dels seus tics antidemocràtics per arengar els seus adeptes, que al seu torn han anat assumint el seu independentisme com una marca d’identitat més que no pas un objectiu polític concret i realitzable. Millo ho sap i aposta per abaixar el to i ser menys hostil en les formes, però igualment bel·ligerant en el fons.
 
Els casos judicialitzats que ja tenen vida pròpia i la proposta del referèndum per al 2017 posaran a prova la gesticulació d’uns i altres. Entremig, i si no volen deixar de dominar el relat, els líders independentistes hauran d’adaptar el seu discurs a aquesta falsa nova era del diàleg i explicar molt bé per què les paraules amables de Millo són del tot insuficients.
 
Podem discutir mentrestant si el camí més coherent a seguir per part de l’independentisme és el de la desobediència, però caldrà defugir gesticulacions absurdes que es venen com a tal i en realitat no ho són. Determinats numerets només donen la raó a la folklorització a la qual juga l’estat espanyol, alhora que fan cansar l’independentisme. Un independentisme que sembla haver oblidat que el seu objectiu imminent és la convocatòria d’un referèndum vinculant que no pot ser una mobilització més.