Pere Navarro deu estar content que hagi arribat Tot Sants. Com a mínim deu poder tenir unes hores de treva. Una mica de treva a l’hora d’haver-se d’explicar sobre les discrepàncies que ha generat el programa electoral del PSC. Va començar la setmana, sembla que amb una discrepància pactada, però discrepància sonora en definitiva del secretari general del PSOE Alfredo Pérez Rubalcaba. I el motiu de discrepància no és altra que el punt on els socialistes catalans defensen l’exercici del dret a decidir. La possibilitat de fer una consulta als catalans sobre el seu futur, fins i tot un futur federal.
Doncs caram, ni això, que no vol dir altre cosa que fer servir les urnes, consultar, aprofundir la democràcia, i en les eines que ens posa a disposició dels ciutadans, no convenç, ni el PSOE, ni el PP és clar.

Hi ha qui diu que aquesta és una lluita, un conflicte de drets, els que marquen les lleis ja escrites i el de l’exercici de la voluntat popular. Potser sí que tenim un marc constitucional que fa de frontó, de paret, de cotilla, de faixa que impedeix que existeixi res fora de la carn o del territori que marquen aquests límits. L’endemà de la discrepància difosa a l’executiva del PSOE, en un esmorzar a Madrid, Navarro i Rubalcaba van escenificar l’entesa en la discrepància. Caldrà convèncer molts caps d’ala, molts pensadors per fer moure la cotilla de l’estat autonòmic cap a la marca federal.

Refet de l’ensurt del company secretari general del Partit amic, el PSOE, Navarro ha tingut ara l’ajut de campanya de dos companys propis, i poca broma, de Carme Chacón, i de l’expresident de la Generalitat José Montilla. Cinc columnes d'El Mundo perquè Chacón expressi de manera rotunda i clara que està en contra de la independència de Catalunya, i que no li agrada que la facin decidir. Fins aquí hi deu haver plena sintonia amb Navarro, que de fet si assumeix el dret a decidir, és per poder dir que no vol la independència. Però ni això deu servir, l’expresident, i actual senador, va dir ahir als matins de TV3 que això dels referèndums també ho feia Franco, que és un tic de dictador, una cortina per imposar idees. Doncs caram, quina sorpresa no deu tenir Navarro. Potser també són discrepàncies i discursos pactats, per evitar que l’electorat que pensa que els socialistes juguen un paper de frontissa amb Espanya no el perdin.

Llàstima que amb aquestess ajudes la campanya de Pere Navarro potser s’acabarà d’allunyar de la sensatesa que busca, i la frontissa que vol greixar s’acabarà trencant des de l’altra banda.