Fi de trajecte. La conferència de Puigdemont, Junqueras i Romeva a Madrid es pot llegir com la culminació d'un esforç titànic per aconseguir una solució pactada al conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Una gesta que inclou mobilitzacions, iniciatives parlamentàries, demandes al Congrés, consultes populars i pactes transversals pel dret a decidir i pel referèndum.

L'impacte a la capital de l'Estat ha estat tan fort, que a primera hora alguns dels mitjans més destacats intentaven contraprogramar la conferència amb la suposada filtració d'un suposat esborrany de la Llei de Transitorietat Jurídica. Els titulars eren catastròfics: "Cataluña declararà la independencia si no hay referéndum", "Amnistía para los condenados por la causa secesionista", "La Fiscalia estudiará hoy mismo si hay delito en el borrador de la ley de ruptura".

Tan fort ha estat l'efecte de la presència del president català a Madrid, que va aconseguir l'impensable: treure de la seva cova de plasma Mariano Rajoy, que va comparèixer en persona, de carn i ossos, després de la reunió dels dilluns del seu partit –quelcom que no succeïa des del plistocè– fer una fúria, per amenaçar l'independentisme i cridar que no, no i no.

Qui ho ha volgut entendre, Puigdemont va fer a Madrid una proposta política que va molt més enllà del referèndum. L'analogia amb el retorn del president Tarradellas i el restabliment de la Generalitat no podia ser més encertada: tal com aleshores, que que s'ofereix és un pacte polític que supera el marc legal vigent, i obre un horitzó d'entesa impossible des de la legalitat estricta. 

Una aproximació al conflicte com la que proposa el president català implica obrir el meló de la Transició i intentar establir un pacte de convivència de cap i de nou, des de la igualtat i la llibertat, que necessàriament implica escoltar la veu i l'opinió dels ciutadans, que han de poder decidir quina ha de ser la relació entre els pobles de l'Estat. És una oferta d'una enorme generositat, si tenim en compte l'historial recent de greuges, insults, persecucions i vexacions amb que l'Estat ha respost a la demanda democràtica dels catalans.

Ja pots xiular si l'ase no vol beure, deia l'avi. Malauradament, la resposta de l'Estat ja estava escrita abans de la conferència. Fi de trajecte. Comença un camí nou, el camí definitiu cap a l'exercici de l'autodeterminació, un dret "inviolable", en paraules del mateix Puigdemont: "L'Estat no té força suficient per aturar tanta democràcia".