És possible extreure quelcom de positiu d'una tragèdia com la que acaba de castigar Barcelona? Intentem-ho. Enmig del dolor i la ràbia per l'atac extremista al cor de la capital catalana, que s'ha cobrat víctimes de 34 nacionalitats diferents, hem pogut assistir a diversos fets que serveixen per apaivagar lleugerament la sensació d'impotència i buidor davant la barbàrie. 

La gent. Les ofertes anònimes i espontànies d'acollir turistes i persones atrapades pels operatius policials. Els hotels obrint les seves portes. Els taxis fent viatges gratuïts. Les cues interminables per donar sang als hospitals. La inexistència de tensions entre comunitats. Les persones apropant aigua fresca i menjar als conductors immobilitzats durant hores als accessos a la ciutat. La solidaritat espontània i immensa. Les comunitats religioses de diversos orígens manifestant la seva repulsa. Els nouvinguts aplaudits a la concentració de Plaça Catalunya. La gent ocupant un altre cop les Rambles amb una normalitat forçada però plena de militància i compromís.

La xarxa. Més enllà dels energúmens habituals, em quedo amb l'onada de solidaritat que ha inundat la xarxa des del minut 1. Em quedo amb els que es van negar a reproduir fotografies i vídeos de la tragèdia, amb les imatges de gatets, amb les crides constants a no difondre rumors i a cenyir-se a la informació oficial dels serveis d'emergències i les forces de seguretat. Em quedo, sobretot, amb el tsunami de repulsa ciutadana a les portades i els editorials d'alguns mitjans que van superar tots els límits ètics i deontològics. 

Els Mossos. La tragèdia de Barcelona i Cambrils ens ha permès comprovar i deixar establert, de forma definitiva, que Catalunya compta amb una policia integral de primera classe, homologable a qualsevol força de seguretat de qualsevol país avançat. Quantes vegades el menyspreu de l'Estat ens ha volgut fer creure que la nostra era una policia d'estar per casa, que només servia per evitar estrebades de bosses i vigilar els pispes del metro! En unes clares condicions d'inferioritat –recordem que l'Estat encara no permet l'accés dels Mossos a les bases de dades d'Europol, per exemple– la policia catalana ha demostrat uns nivells de professionalitat i compromís extraordinaris. Els desplegaments immediat pel territori, la coordinació i l'efectivitat de l'acció dels Mossos és un motiu d'orgull per al país.