El tema dels abusos sexuals infantils és un aspecte que, per més que incomodi (i ens posi la pell de gallina), no li podem girar l’esquena. Deixar de parlar-ne no farà que deixi de passar. Tot el contrari. Si no en parlem, no podrem educar ni podrem prevenir. Els petits no aprendran els recursos per dir no, per saber si han de guardar el secret o trencar el silenci, no ho veuran un joc estrany i l’abusador continuarà tenint el control. No hem d’oblidar que una gran majoria d’abusos sexuals infantils es donen dins l’àmbit familiar o proper i per tant a través d’un adult en qui la víctima hi confia.
La bona prevenció implica explicar al nen/a totes les parts del seu cos, que només els hi pot tocar el pare/mare quan es netegen (fomentant l’autonomia per fer-ho sol) i si s’escau al metge davant els pares. També exigeix fer-los saber que no tots els secrets són bons, que n’hi ha de dolents que ens fan sentir malament i que aquests s’han de dir. I, un altre punt important és explicar que si alguna situació no els agrada o incomoda poden dir no, i que els pares els poden ajudar.
Un mal exemple, molt quotidià, és el petó obligat “per educació”: “Fes-li un petó al tiet!”, i si el nen/a no vol: “No marxarem fins que li facis!” Podem donar-li una alternativa, com una abraçada o xocar-li cinc o simplement saludar, amb la que se senti còmode, el respectem i així ensenyar-li que no està obligat a fer amb el seu cos tot el que diu l’adult? Sembla una ximpleria, però amb l’alternativa li estem transmitent que ell/a té la decisió sobre el seu cos i sobre amb qui i quan vol demostrar afecte.
Tot això li podem ensenyar al nen/a, tant amb conductes diàries com a través de contes:
- Kiko y la Mano: per a nens petits i també es pot trobar en vídeo
- El meu cos és meu!: a partir de 5 anys
- Ojos verdes: de 6 a 12 anys
- ¡Estela grita muy fuerte!: a partir de 6 anys
- Cata y Benja: per a totes les edats