La gent que em demana si «tindrem la independència»
«El guió es reinterpreta sobre la marxa però ningú no vol assumir –en canvi- els costos de reescriure'l amb mirada nova. Mentre, la Brigada Aranzadi, la Fiscalia i el TC vigilen tots els moviments»
ARA A PORTADA
Les bases del sobiranisme pregunten. És normal. A la bona gent se li ha dit que en divuit mesos passarien una sèrie de coses. Ja som a la recta final del full de ruta i del tenim pressa, i algunes narratives no acaben d'encaixar: abans tot era "procés constituent" i ara tot és "pacte nacional pel referèndum". El guió es reinterpreta sobre la marxa però ningú no vol assumir –en canvi- els costos de reescriure'l amb mirada nova. Mentre, la Brigada Aranzadi, la Fiscalia i el TC vigilen tots els moviments. "Tindrem la independència o què?".
Les persones que em demanen sobre el final del procés volen confirmar que la prosa de la política està al nivell de la poesia de les manifestacions. Qui diu prosa de la política diu maquinària administrativa. Fa gairebé un any, em vaig adonar que, durant les xerrades que feia sobre la situació del país, la majoria del públic independentista es posava a la defensiva quan repassava els punts febles que presenta el bloc pro-independència. En el pròleg del llibre Per què hem guanyat (publicat el novembre del 2015), vaig escriure això: "Al meu parer, dues coses són certes: hem vençut però ens han mancat uns quants vots. No hem de perdre mai el sentit de la realitat si no volem que la nostra il·lusió acabi sent eixorca. D'altra banda, el camí de la independència també dependrà de les decisions que, després del 27-S, vagin prenent els nostres representants democràtics".
La distància entre el voluntarisme del carrer i les complexitats de la tecnoestructura genera moltes preguntes, que sempre són la mateixa: "Tindrem la independència o què?". Entre les reiteracions optimistes i un pèl mecàniques del Govern i les advertències sinistres de Madrid, entre les crides èpiques de l'ANC i el ressentiment tòxic dels López Tena de torn, caldria trobar la manera d'aproximar el que es pensa en privat al que es diu en públic. Sense ser indiscrets ni anar amb el lliri a la mà, esclar. Per no afegir més turbulències del compte a un clima que ve marcat alhora per dues dimensions que semblen excloure's: el convenciment de tenir un objectiu necessari en termes històrics i la reformulació d'estratègies que permetin preservar i ampliar una acumulació de forces inèdita fins avui.
Nascut a Vilanova i la Geltrú (1967). Periodista, escriptor i professor de Periodisme de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna. Actualment, diputat d'ERC al Congrés. Autor de diversos llibres, entre els quals Assaig general d’una revolta. Les claus del procés català (2019) i Ara sí que toca! El pujolisme, el procés sobiranista i el cas Pujol (2014). Premi Nacional de Periodisme 1994.
Et pot interessar
- La gent que em demana si «tindrem la independència» · Opinió · Nació Digital
-
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació Digital?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.