Els fets d’octubre de 2017 van marcar la fi d’un cicle intens en les relacions internacionals de Catalunya, liderats per l’aleshores conseller Raül Romeva i per un president Puigdemont actiu i present en l’àmbit exterior. Calia explicar el referèndum i calia explicar la negació dels drets democràtics dels catalans que exercia l’Estat espanyol.

La reacció violenta de l’Estat a l’exercici del dret a l’autodeterminació i la supressió inconstitucional de l’autogovern català que es van produir a partir del 20 de setembre sumades i la repressió que es va desfermar –i que encara perdura– va provocar una aturada en sec de la projecció exterior de Catalunya. El món va observar astorat el que succeïa a Catalunya i moltes de les preguntes sorgides per la embeinada de l’independentisme van quedar sense resposta a nivell internacional.

En paral·lel, l’activitat econòmica del país ha continuat avançant malgrat les tempestes polítiques i les crisis globals, driblant les amenaces i les martingales de l’Estat, en forma d’intervenció econòmica, canvis de seus fiscals i espoli fiscal continuat. Per completar el quadre, es van intensificar els fluxos migratoris de Catalunya al món i vice-versa.

En aquest context, calia recuperar el pols de l’acció exterior catalana amb urgència. S’ha reformulat el Diplocat i s’ha començat a bastir novament una xarxa de delegacions a l’exterior que és imprescindible i necessària. La consellera Alsina va posar el departament d’Exteriors a velocitat de creuer. La consellera Serret va agafar el relleu i, amb un estil diferent, ha premut l’accelerador en l’àmbit de l’acció exterior i de la cooperació internacional. 

L’àmbit natural de la projecció internacional catalana és, naturalment, Europa. L’experiència prèvia de la consellera a Brusse·les ha permès reactivar ràpidament la xarxa de relacions internacionals al continent i les delegacions treballen a un ritme intens. El següent pas era treballar l’acció exterior cap a Amèrica, un continent amb forts lligams amb Catalunya des de fa segles. La gira del president Aragonès i la consellera Serret a Colòmbia, Uruguai, Argentina i Xile és una notícia excel·lent i un pas endavant que demana continuïtat i perseverància.

El missatge que el president ha repetit en les diverses entrevistes amb els mitjans més destacats de la regió, com Caracol Ràdio de Colòmbia o el diari Clarín d’Argentina és l’explicació que s’esperava des del 2017: Catalunya té la voluntat d’esdevenir un Estat i per aconseguir-ho vol que l’Estat s’assegui en una taula de diàleg per negociar els termes de la separació. És un relat clar i entenedor que recorda al món que malgrat el fracàs de l’embat de 2017, la voluntat majoritària del poble català és la independència.

La visita també ha servit per recordar als catalans que hi ha més de 150.000 catalans vivint a Amèrica i que a Catalunya viuen centenars de milers d’americans. Les comunitats catalanes d’Amèrica –i les d’Europa i les de la resta del món– són el complement perfecte de les delegacions a l’exterior, i fan una feina indispensable de projecció cultural. Catalunya és un país divers integrat també per gent dels orígens més diversos i també per mig milió de ciutadans que viuen fora de les seves fronteres.

Per aquestes raons de caire social, però també pel potencial econòmic de les empreses catalanes, presents a tots els mercats, i per la necessitat de greixar les relacions internacionals per quan vingui un altre juny, viatges com la gira americana d’Aragonès i Serrets no només són necessaris, sinó que són imprescindibles.