Estem a punt d'assistir a una de les mes grans estafes que haurà sofert el poble català. Jo no tinc cap recança en anomenar-ho traïció. El president Mas no es cansa de repetir una i altra vegada que no vol la independència, això sí, ho fa entre línies, amb eufemismes que són el recanvi natural del famós “ara no toca”. Diu que Catalunya no tindrà una independència clàssica. Es com dir: mirarem la manera de no ser independents. Fa servir la paraula interdependència, mirant de substituir el seu genèric, que és dependència. Diu que vol un nou estat a Europa i posa exemples d'estats associats que no són en absolut independents.

El més mesquí de tot és que juga amb la bona fe de la gent, amb els patriotes que treballen a l'ANC i amb el milió i mig que van anar a la manifestació de l'onze de setembre. Els espanyols s'han pres seriosament que marxem i el que més desitgen és una victòria d'en Mas. Per què? Doncs perquè s'asseguren que  l'independentisme clàssic queda fora de l'àmbit d'influència, perquè saben que hi ha molts sectors que pressionen en Mas (lobbies empresarials, diaris, La Caixa...) perquè aturi “l'aventura suïcida”. Fins i tot poden arribar a proposar canviar la Constitució amb els dos terços del Congrés espanyol i encabir un “concert econòmic”, per tal que el “suflé” baixi. El problema de la consulta popular és fàcil de solucionar: només cal vendre les excel·lències del nou model de finançament que acordin PP, PSOE i CiU, i que la gent el voti. Promesa complerta.

I en Duran? Algú pot creure que CiU ens durà a la independència amb en Duran a dins? Només una última qüestió: quina cara farem l'any que ve i l'altre i l'altre, quan ens trobem a la Diagonal el dia Onze de Setembre i tot estigui engegat però sense anar enlloc ? Llavors tots direm allò de: “Jo no el vaig votar!” La meva modesta opinió és que els responsables serem els votants que, un dia 25 de novembre de 2012, vam donar un xec en blanc a qui en absolut era garantia de res. I és que el seu tarannà de passes enrere, des de la famosa roda de premsa després de la trobada amb en Rajoy, hauria d'haver encès totes les alarmes i haver fet reflexionar als bons patriotes. Uns dies abans de les eleccions en Mas té previst anar a Brussel·les, escenificant un pas que és el darrer i més sublim de l'engany.

Jo votaré independència.