La gran presa de pèl

13 de juny de 2011
Un dels grans mèrits que es va atribuir l'anterior Govern va ser el traspàs del servei de Rodalies de Renfe. Consellers i president van tornar de Madrid més alterats que un vesper fumat. No només havien aconseguit la transferència, sinó que, a més i per arrodonir el trajecte, José Luis Rodríguez Zapatero els havia promès un pla d’inversions que, del 2009 al 2015, garantia unes aportacions de 5.000 milions. José Montilla va proclamar que així es tancaven els acords i que la concessió obtinguda demostrava que més valia tractar amb homòlegs que entonar l’eterna cançó del victimisme i la reivindicació mai satisfeta.

Enrere, doncs, quedaven anys de queixes i protestes, que havien anat augmentant fins a desembocar en assalts i ocupacions de les vies. Renfe a Catalunya era –encara és- sinònim de mal servei i de menyspreu a l’usuari. Aquell acord mirava d’encarrilar –mai més ben dit- una solució amb l'Estat, propietari únic dels trens i de les vies per on passen. Gestor del gran mal anomenat catenària. Un Estat que havia permès que un dels recorreguts amb més trànsit de persones de la península patís una manca d’inversió quartmundista, mentre aplicava milions d’euros a la xarxa més absurda de la història del ferrocarril i mirava que Madrid quedés lligada per alta velocitat a totes les capitals de les províncies de l’imperi.

El motí, doncs, va quedar conjurat amb la jugada. Malgrat que algunes veus crítiques van avisar que, en realitat, la Generalitat només n’havia obtingut un títol de propietat ferroviari que no donava dret ni a trens, ni a personal, ni a vies, ni a estacions. Així ha estat. Sobre el paper, el govern de Catalunya gestionava el servei i, almenys, podia canviar d’operador; és a dir, podia rescindir el contracte amb Renfe. Paper mullat. Han passat dos anys i l’Estat només ha culminat el 7 per cent de les inversions que havia promès, les avaries es mantenen i les catenàries fan patir com abans. I quan només restaven alguns mesos de vigència de contracte amb Renfe, el secretari d'estat d’Infraestructures s’ha dignat a venir a colònies per recordar qui mana. Víctor Morlán ha alertat el conseller Lluís Recoder que la Generalitat no pot canviar d’operador mentre no ho permeti la llei de l'Estat. I que tot és molt complicat i dura la vida de la milícia colonial. Tenien tota la raó els escèptics. Ens han transferit la gorra del cap d’estació. I s’han quedat el xiulet que fa moure els trens. Com sempre.