Segons l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, la manera de resoldre la "crisi de convivència" catalana -en paraules del també socialista Pedro Sánchez- és recuperar la reforma estatutària que ell va impulsar abans que el Tribunal Constitucional hi passés el ribot. Aquest missatge, transmès en format d'entrevista des de les pàgines de La Vanguardia, és d'una hipocresia que fa feredat. 

José Luis Rodríguez Zapatero va donar suport al projecte d'Estatut que estava enllestint el Parlament abans de les eleccions del 2004, les que el van portar a la Moncloa enmig de la capgirada escènica dels atemptats de l'11-M, a Madrid. És sabut que el llavors candidat del PSOE no tenia previst arribar al govern, i que l'horitzó amb què es treballava era el d'estar a l'oposició. No era un projecte meditat, sinó una arma electoral. 

A tot plegat, s'hi ha d'afegir que el TC va emetre la sentència sobre l'Estatut, la que va accelerar el procés independentista, amb la benedicció del PSOE i de Zapatero, que encara estava presidint l'executiu estatal. Manuel Aragón, el magistrat que va decantar la balança, era de l'anomenat sector progressista, i la maniobra es va entendre com part de l'estratègia socialista d'apartar-se de les reivindicacions catalanes. 

Sembla que hagi passat una eternitat, però Zapatero va començar a caminar durant la seva primera legislatura amb Esquerra Republicana de soci destacat al Congrés, on necessitava aliats. I tampoc no és cap secret que el llavors president espanyol va quedar molt penedit d'haver apostat per aquell pacte, que el va dur cap a posicions que, en el fons, ni volia abordar ni tenia un full de ruta clar per endinsar-s'hi. Hi ha molts moments en la vida en què el millor que es pot fer és callar.