Aquest matí ho he decidit: ara em faré negacionista del canvi climàtic. Em compraré un 4X4 i viuré en una caseta amb aire condicionat i baixaré cada dia en cotxe emetent gasos. Que hi ha un munt de científics que ja fa temps que ens alarmen sobre la qüestió? Són uns torracollons! A mi no m'entabanaran amb els seus vaticinis apocalíptics. Els agrada molt fer protocols en contra dels combustibles fòssils sense adonar-se que els fòssils són ells. En canvi, el futur és per als qui vetllem per als nostres interessos. Ja ho diu el Trump: adeu a l'acord de París per evitar que el 2100 la temperatura del Planeta superi els 2 graus respecte la temperatura preindustrial. Ja es poden ben fotre tot l'Àfrica i Alacant, els pols amb el seu procés de desgel, els milers d'espècies que estan a punt d'extingir-se i les illes de la micronèsia. S'han de salvar els llocs de treball a les refineries, a les fàbriques de cotxes i, sobretot, s'han de preservar les butxaques dels amics petroliers. L'amistat està per damunt de tot. Pobre Trump, si és un bon Jan! I, vinga demonitzar-lo.

Però, després, m'he adonat que un no es fa negacionista d'un dia per l'altre. Abans calen tres passos imprescindibles que s'han de superar amb valor i sacrifici.

*Primer: abandonar la premsa. Estar informat és incompatible amb negar el canvi climàtic.
*Segon: esborrar els números de les amistats intel·ligents. Se'ls pot escolar alguna reflexió que interferia amb el projecte cap a la nostra felicitat personal i intransferible.
*Tercer: deixar d'estimar els fills (en cas de no tenir-ne, deixar d'estimar els fills dels altres). Si no ho fem, caurem en la temptació de prendre mesures per evitar que hagin de malviure en un forn.

Amb aquests tres requisits, la transformació cap al negacionisme està garantida i, a partir d'aquí, podeu anar afegint negacions a la llista: els plàstics no es carreguen el mar, els incendis forestals no existeixen, el nostre estil de vida no afecta el planeta.

Creieu-me, per aquesta via sereu tan feliços que fins i tot podreu tenir una vaca al jardí que es carregui la capa d'ozó amb les seves flatulències. Què més es pot demanar?