La pel·lícula de Cesc Gay “Una pistola en cada mano” ens regala una escena boníssima al final, que retrata una realitat de les dones i homes d’avui dia. Lluís Tosar acaba dient “pues si que estamos Buenos!”. I amb això glossa una conversa entre homes d’uns quaranta i tants en una cuina, que tenen en comú amistat i la tira de problemes, mentre al menjador, les seves parelles, amigues d’edats similars, es veuen resoltes, decidides i amb capacitat d’afrontar els propis problemes, a més dels de les respectives parelles, a l’hora que mantenen intacta la seva quimera i dedicació a la família, tot compatibilitzant això amb el seu desenvolupament laboral i personal.

És ficció, sí, però també un retrat bastant real de la dona multi-tasca que produeix la societat d’avui en dia.

Avui, la dona va accedint al mercat laboral i inclús es dóna el cas de llars on ella és l’única que aporta ingressos atès que la parella ha perdut la feina, mentre continua assumint les tasques i obligacions familiars. Elles, que cada cop més es formen i treballen, continuen amb la doble jornada laboral (dintre i fora de casa), sovint accedint a feines amb contractes a temps parcial per poder seguir ocupant-se de casa i família. Alguna cosa grinyola quan per cada home amb estudis superiors hi ha dues dones i, en canvi, els llocs de responsabilitat a les empreses i els llocs de treball més ben pagats acostumen a ser dels homes. Per no parlar de la diferència de sou a la baixa que tenen les dones per fer la mateixa feina que un home.

Calen canvis estructurals... però quins? Doncs per exemple, cal repensar el permís de maternitat. Bàsic per impulsar un canvi conceptual i aconseguir la implicació dels homes en la cura i la criança dels fills en benefici d’aquests últims. En aquest sentit, al Congrés i a instàncies de CIU es va aprovar per unanimitat de tots els grups una Proposició no de Llei per aconseguir uns permisos de paternitat i maternitat iguals, intransferibles i pagats al 100 x 100.

Què vol dir això? Doncs que a les 16 setmanes de maternitat que tenen avui dia les mares, s’hi afegeixin les mateixes 16 setmanes, per a l’altre progenitor. Som conscients de la dificultat de la actual situació econòmica, però també en som de que cal avançar en corresponsabilitat per aconseguir una societat més justa i igualitària.
Hem d’acabar amb un permís de paternitat vuit cops menor que el de maternitat, per què aquesta diferenciació no procedeix en una societat que aposta per la coresponsabilitat en la cura. A més a més, les denominacions  “paternitat” i “maternitat” ja no són pertinents des del moment que reconeixem iguals drets a totes les formes de convivència i parentalitat.

Hem d’aconseguir convertir el dret d’ambdós progenitors en un dret personal i intransferible sense biaix de gènere. I tot això també en benefici  d’esmorteir l’impacte en la organització empresarial que suposen les excedències no pagades per cura de fills i per evitar la sistemàtica discriminació laboral de les dones en la contractació i en la promoció professional, mentre els homes es veuen quasi obligats a no poder exercir els seus drets, especialment en sectors masculinitzats.

Cal acompanyar aquests canvis amb pedagogia i difusió i aprofitar els mèdia per enviar impactes en positiu que ajudin a acabar amb la perpetuació del rol masculi-femení.

Sovint veiem estereotips publicitaris sobre la imatge de les dones i quines són les tasques que els són “pròpies”. Veiem publicitat on senyores estupendes s’ocupen dels fills i de la casa, mentre estan perfectament vestides a punt de sortir a treballar. Un model que projecta que només les dones són les que han de conciliar la vida dintre i fora de casa.

Per anar canviant aquesta mena de publicitat que perpetua rols, des de CIU hem impulsat una Proposició no de Llei, també aprovada per unanimitat, per eradicar el contingut sexista dels anuncis i aconseguir que aquests projectin en els seus continguts que  conciliació i corresponsabilitat és cosa de t@ts.

Queda molt per fer i hem d’impulsar avenços culturals per fer de la Igualtat cosa d’homes i de dones i per què els Dies Internacionals de la Dona deixin de ser necessaris per haver aconseguit una societat justa i en equitat.