La imatge simbòlica. ERC ha aconseguit l'alcaldia de Barcelona per primer cop des del final de la Guerra Civil. I és també el primer cop que hi guanya un alcalde obertament independentista -Xavier Trias i CDC, el 2011, eren més aviat una altra cosa-. Una victòria fonamental, que desacredita d'una vegada per totes aquells que pretenen convertir la capital del país en una mena d'Ulster.

Els números. L'independentisme no és majoria a Barcelona. Suma només el 39%, i fins i tot retrocedeix gairebé dos punts respecte al 2015. Es reprodueix així a la capital -i de forma més acusada- el que passa al conjunt del país. Que el moviment independentista és hegemònic, però a la seva hegemonia li falta un punt -uns quants punts percentuals, de fet-, de legitimitat.

La imatge simbòlica. Els partits constitucionalistes tenen més cadires que els independentistes al consistori, i encara n'han guanyat tres de noves. Pels pèls, això sí: per només 45 vots, els que han separat el PP de quedar-se'n fora. Però suficient perquè determinats mitjans comencin a pressionar per un pacte contranatura que deixi fora els republicans de l'alcaldia. Una invenció de Miquel Iceta, per cert.

Els números. El vot nacionalista espanyol es manté estable a Barcelona. Tan estable com l'independentista. I només s'ha recuperat clarament el PSC. un partit que, es digui el que es digui des de certs sectors sobiranistes, no és -i no ha estat mai- el mateix que la resta de companys de viatge amb què s'ha embolicat els darrers dos anys, quan semblava que això de la unitat de la pàtria espanyola perillava, i que "antes azul que rota".

Més enllà de les imatges, que no sempre responen a la realitat, i dels números, que sovint diuen el que vol dir qui els interpreta, els resultats de les eleccions a Barcelona deixen clares unes quantes coses. Com ara que els equilibris en la societat barcelonina -i en la catalana en general- són complexos. I força estables, amb els partits movent-se més que els electors. I que, en aquesta qüestió que ens preocupa tant a tothom des de fa més que un lustre, encara hi ha pendent una solució. I els ciutadans la reclamen.