La iniciativa

«L’important és el grau de descol·locació de l’unionisme, amb epicentre a Madrid. Riu-te’n, del terratrèmol empordanès!»

31 d’octubre de 2015
La proposta de resolució era en el programa: constituirem el Parlament i es farà una declaració anunciant que iniciem el camí cap a la independència. Això, ho va votar la gent. Que la proposta fos excessiva en el detall i que no tingués el camí parlamentari expedit són detalls greus, però no li treuen el mèrit principal: recuperar la iniciativa que s’havia perdut per la manca de govern. L’important és el grau de descol·locació de l’unionisme, amb epicentre a Madrid. Riu-te’n, del terratrèmol empordanès! De cop i volta, el poder de l’Estat s’ha trobat impotent davant de les paraules i les intencions catalanes.

Esgrimeixen doncs tres armes. La legal, que han de calcular molt ben calculada perquè no ensenyi més impotència que no pas eficàcia (intervenir l’autonomia serà un bumerang i intervenir les institucions via llei de Defensa Nacional és una imatge duríssima). La de la “voluntat popular”, que assevera que la majoria no vol tirar endavant a la brava, cosa que manté vigent la idea que hem “perdut” les eleccions. I, last but not least, la corrupció. Aquí pringuem. La corrupció catalana, posada tota del cantó de CDC i la famiglia, és una falca brutal introduïda sense vaselina en la fràgil estructura de la unitat necessària. A aquestes alçades fa gairebé impossible la investidura d’Artur Mas, perquè ni CUP ni ERC volen assumir la motxilla. Però no sabem com reaccionarà CDC, ni els seus votants. De moment, el 20-D cadascú a casa seva.

Què hi podem fer? Entendre que l’Estat està aprofitant una corrupció real per fer mal. Fer net de forma radical: el cas Pujol és un Gürtel d’enriquiment personal, per ells farà, però el finançament de CDC s’ha d’aclarir i han de rodar caps. Hi ha noms que es repeteixen. Hi ha procediments que es repeteixen. I, fet això, s’ha de buscar una sortida per al president Mas, que sí que és peça valenta d’aquesta caça major. Potser passi per aquella “presidència col·legiada” que va treure Anna Gabriel fa setmanes. Que no sembli que ens han vençut abans de començar, ara que tornem a tenir la iniciativa.