En una entrevista a NacióDigital, el politòleg Ignacio Sánchez Cuenca assegurava, amb un punt d'ironia, que era una "benedicció" que encara no sabéssim qui era Pedro Sánchez. En moments de grans transformacions, un governant amb poques rigideses pot ser un avantatge. El que és segur és que l'actual escenari exigirà del líder socialista un pragmatisme descarnat i noves proves de ductilitat. 

Fins al moment, el president espanyol en funcions encara no despenja el telèfon al president de la Generalitat. No deixa de ser estrany el comportament del líder del PSOE respecte Quim Torra. Va començar acusant-lo de ser el "Le Pen espanyol" arran d'alguns articles del president i editor que -alguns de mal llegits i d'altres escrits amb lleugeresa- van ser titllats de "xenòfobs". Per sorpresa de tots, el Sánchez vencedor de la moció de censura contra Rajoy va rebre Torra a la Moncloa i es va desfer en gestos, com passejar amb el seu homòleg català pels jardins de la Moncloa fins a la font on s'aplegaven Machado i el seu amor Guiomar. 

El protocol no és assumpte menor en les relacions entre estats i òrgans de govern. La radicalització del conflicte entre Catalunya i l'Estat s'ha endut també tot el món de les formes, entre elles la mínima cortesia institucional, sense la qual la convivència política acaba sent inviable. Sens dubte, a Catalunya s'han comès errors en aquest àmbit. Però sobta més que a l'Estat, més acostumats als rigors litúrgics dels estats, cometin tants nyaps protocol·laris.

A Sánchez li agradarà més o menys Torra, però això no ha de tenir cap rellevància. Jugar amb ERC i deixar entreveure una millor sintonia amb la direcció republicana deu formar part del joc partidari. Però si vol, finalment, alguna mena d'entesa amb ERC, no pot menystenir el president del Govern del qual ERC forma part. I encara menys ignorar una interlocució amb el president de Catalunya si de veritat -de veritat?- vol contribuir a desinflamar la crisi catalana, que és la crisi d'Espanya.