
ARA A PORTADA
-
«Si no afecta els interessos financers de la UE, el TJUE no pot qüestionar l'amnistia» Bernat Surroca Albet
-
L'enèsim ajornament de l'oficialitat del català a Europa comença a irritar Espanya Lluís Girona Boffi
-
-
Educació al punt de mira: sindicats, docents i oposició reclamen mesures pel fiasco del procés d'adjudicació Neus Climent
-

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
Fins al moment, el president espanyol en funcions encara no despenja el telèfon al president de la Generalitat. No deixa de ser estrany el comportament del líder del PSOE respecte Quim Torra. Va començar acusant-lo de ser el "Le Pen espanyol" arran d'alguns articles del president i editor que -alguns de mal llegits i d'altres escrits amb lleugeresa- van ser titllats de "xenòfobs". Per sorpresa de tots, el Sánchez vencedor de la moció de censura contra Rajoy va rebre Torra a la Moncloa i es va desfer en gestos, com passejar amb el seu homòleg català pels jardins de la Moncloa fins a la font on s'aplegaven Machado i el seu amor Guiomar.
El protocol no és assumpte menor en les relacions entre estats i òrgans de govern. La radicalització del conflicte entre Catalunya i l'Estat s'ha endut també tot el món de les formes, entre elles la mínima cortesia institucional, sense la qual la convivència política acaba sent inviable. Sens dubte, a Catalunya s'han comès errors en aquest àmbit. Però sobta més que a l'Estat, més acostumats als rigors litúrgics dels estats, cometin tants nyaps protocol·laris.
A Sánchez li agradarà més o menys Torra, però això no ha de tenir cap rellevància. Jugar amb ERC i deixar entreveure una millor sintonia amb la direcció republicana deu formar part del joc partidari. Però si vol, finalment, alguna mena d'entesa amb ERC, no pot menystenir el president del Govern del qual ERC forma part. I encara menys ignorar una interlocució amb el president de Catalunya si de veritat -de veritat?- vol contribuir a desinflamar la crisi catalana, que és la crisi d'Espanya.
Nascut a Barcelona el 1964, forma part de Nació des del 2015. Llicenciat en Filosofia i Lletres (Història Contemporània) per la UAB. Va estar molts anys al setmanari El Triangle, on va escriure bastant sobre temes d'Església. Abans, havia treballat a l'Arxiu Central del Departament de Governació. Ha escrit una biografia d'Antonio Maura (Ediciones B), una de breu de Josep Tarradellas (Fundació Irla), una història del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona i un recull d'entrevistes fetes a Nació (Catalunya, cap on vas?). El darrer llibre ha estat Els que manen, amb Miquel Macià, sobre 50 nissagues catalanes amb poder.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.