La festa ha començat, amb l'alegria i la sensació d'estar vivint una cosa històrica, ja m'he trobat ChatGPT a les pantalles dels alumnes d'ESO i batxillerat, ja sigui corregint parrafades generades per intel·ligència artificial (IA) amb registres i continguts que desentonaven per massa bons o distòpics, ja sigui gràcies a la tècnica ancestral de professor geek que passa tres dits per sobre del trackpad i deixa al descobert tots els escriptoris i programes amagats per l'alumne que, vergonyós, et mira amb cara de: "deu saber que allò és la finestra del ChatGPT, aquest profe?".
 
L'impàs educatiu i tecnològic és oficialment aquí, tenim un sistema educatiu i un Departament d'Educació que reflexiona lent i, sovint, sobre les coses equivocades (coses d’haver trepitjat entre poc i gens l’aula), per tant, amb pena, pronostico que l'era de la terra de ningú durarà anys i la pública és qui en sortirà més mal parada. Els lobbies educatius podran cobrar molts diners fent informes i doctorats a punta pala sobre un tema que hauria d'estar ben amunt a la llista de coses que el Departament ha de decidir i comunicar pel curs vinent, però que no arribarà aviat i tindrà cavalcadors solitaris als instituts (tant als despatxos de direcció com a les aules), intentant obrir camí.
 
Ja m'imagino els nostres caps pensants del Departament: prohibim l'eina? Poc realista i contraproduent. Fem veure que no passa gran cosa i encarreguem una formació d'estiu perquè es vegi que ens movem i ho puguem anomenar als discursos? Temptador. Encarreguem un estudi a la Fundació Bofill? Dit i fet. Ens armem de valentia política, pensem unes normes, i les obliguem a tots els instituts de tot el país? Ni bojos, un risc innecessari això de liderar en temps de disrupcions. A més, aniria contra l'estimada i alliberadora autonomia de centres (la política educativa més segregadora, naïf i injusta de la història de la socialdemocràcia).
 
Mentrestant, a classe, la realitat material va fent la seva i bona part dels alumnes et fan socials i matemàtiques amb el ChatGPT. Els early adopters ja han dut la paraula de déu als companys i sis mesos després del llançament de ChatGPT ja no pots manar deures perquè no tens cap garantia que els hagi fet l'alumne. Poques coses se salven, ni una reflexió sobre la crisi dels míssils de Cuba, ni una equació de primer grau: se salva plàstica, educació física, les coses més pràctiques de laboratori i tecnologia, i poca cosa més. Ja no es pot comptar a fer-los reflexionar i crear coses a casa perquè els continguts d'ESO i batxillerat són prou consumits perquè el xat te'ls resolgui amb facilitat. Per tant, les hores que els alumnes passen a l'institut, si sempre han estat la clau de volta anivelladora, ara encara agafen més importància. Presencialitat, vigilància i alta competència tecnològica per part dels professors per entendre què és impossible de falsejar.
 
Aquesta setmana, a 1r de batxillerat estàvem treballant la guerra d'Ucraïna i els vaig encarregar una cronologia interactiva del conflicte (evitant així que poguessin generar un text amb facilitat i senzillament el poguessin copiar-enganxar). I va començar el multivers: uns quants alumnes em van posar a la cronologia que el 10 de desembre del 2019, el president d'Ucraïna i Putin van arribar a un acord de pau a París, fet que volia dir que la IA havia fet un poti-poti inspirant-se en una trobada real a París entre Macron, Merkel, Zelensky i Putin que per descomptat no va ser la fi del conflicte ni va suposar la pau, ans al contrari. En llegir-ho em va passar l'esdevenir del segle per davant: els alumnes (per ganes d’acabar i desídia, poques coses són més humanes) estaven donant per bona una informació falsa que el ChatGPT els havia endossat perquè devien insistir-li tant que intentés avançar en el temps, que la màquina, faltada d’actualitat, va decidir inventar-s’ho. La multiplicació exponencial de les informacions falses i les derivades polítiques són evidents. Quantes vegades i en quants camps passarà això d'ara endavant? Quantes reflexions naixeran predestinades per les línies mestres que marqui la IA? Com sabran els alumnes si determinat fet seductorament concret és verídic o no, o si aquella foto de la Batalla de l'Ebre és real? Encara més, com sabran els teus nets que les fotos que miren dels seus avis quan eren joves són reals?
 
Sobre el terreny i sense filosofades, és evident que no podem prohibir el ChatGPT ni a l'educació ni enlloc perquè és posar portes al camp. La IA ha arribat i caldrà domar-la a escala general i també en l'àmbit individual. De la mateixa manera que aprenem a relacionar-nos socialment amb els companys, aprendrem a relacionar-nos socialment amb la IA. Els docents haurem d'ensenyar com funciona, com es fa servir i quins són els límits i perills. Caldrà fer que l'alumne sigui conscient que ha de poder generar idees, reflexions i coneixements per ell sol, i que saber fer això serà la part més important de la nota: Pregunta-li al ChatGPT com s'aïlla la x en l'equació, fes que t'ho expliqui pas a pas, digues-li al xat que et resumeixi un determinat text i te'n tregui les idees més importants, fes que t'expliqui un fet històric i després contrasta que no t'està enganyant, però sobretot, sàpigues enfrontar-te tu sol a un llibre o a un vídeo i genera’n subproductes amb només un paper en blanc i un llapis. Sàpigues què fer davant d’una classe esperant que donis la teva opinió oralment sense els raïls de la IA.
 
Pertoca fer-ne doctorats i estar-ne parlant durant dècades, però la solució serà l'òbvia: s'imposarà un retorn a l'educació analògica. Primer ho faran els rics, que tenen institucions educatives que prenen decisions, i després vindrà el sistema públic que serà campi qui pugui durant uns quants anys, en el qual tot dependrà de la loteria del professor que et toqui (fet que té un biaix de classe), i es notarà a les universitats. El Departament trigarà a donar ordres concretes amb sancions concretes i materials concrets. Però l'era que ve és inevitable i ens sonarà a tots: paper, llapis, oralitat. Llibres físics, subratllar, parlar i l'ordinador present però amb aparicions estudiades. Estimat alumne, quan tinguis el mòbil o l'ordinador a mà fes servir la IA tant com vulguis perquè al món real la podràs fer servir tothora, però tingues present que t'avaluarem majoritàriament de manera oral o amb escrits fets a mà davant del docent. I quan t'avaluem tasques digitals serà necessari que sàpigues fer servir correctament el ChatGPT del moment: entenguis quin registre i extensió li has de demanar, adaptis el format, i, sobretot, comprovis si te l'està fotent.
 
La IA obliga més que mai a abaixar ràtios perquè l'oralitat i l'atenció personalitzada és ja inexcusable: l'autocorrecció per classes de 33 alumnes, el tipus test al campus virtual, el comentari de text a casa, la reflexió per deures i tota mena de treball dessincronitzat ja no hi ha qui el ressusciti, per sort. Es treballi o no per projectes (un debat el qual a la IA li rellisca, ja que et pot fer la feina independentment de si el professor et fa pencar per projectes o a la clàssica), allò que ens cal al món educatiu són normes analògiques conjuntes, decidides i amb conseqüències per qui no les segueixi. També pels professors.