Explicàvem després de la primera votació de la investidura al Congrés, abans de Reis, que és tan argumentada la manifesta desconfiança de l'independentisme en el PSOE com la reflexió que, només fent política, hi ha possibilitat d'avançar en la resolució del conflicte català. Recuperem l'anàlisi després que Pedro Sánchez hagi estat investit president, gràcies a l'abstenció d'ERC i en una altra sessió bronca al Congrés. La decisió d'ERC, no exempta de riscos, condicionarà els pròxims mesos de la política espanyola i catalana, evident com és que JxCat, soci al Govern, ha triat un altre camí. A la vegada, la crispació d'aquest dimarts és només la constatació que la legislatura al Congrés serà un fangar.
 
La dreta espanyola, amb una concepció patrimonialista del poder, no sembla haver digerit la composició d'un executiu que inclou Unides Podem i que haurà d'arribar a acords amb l'independentisme. I, agermanada amb l'extrema dreta racista, brama acusacions de cops d'estat després d'instar al transfuguisme. Sánchez ha fet moltes giragonses al llarg de la seva trajectòria i no és cap exemple de coherència, però va guanyar les eleccions i té legitimitat per explorar una coalició autoanomenada progressista, amb la crossa parlamentària d'ERC, Bildu i el PNB.

El líder del PSOE, que tantes vegades ha flirtejat amb el discurs dur contra l'independentisme, se sent ara atacat pel deep state, el conglomerat de poders que van sobreviure a la Transició i que continua condicionat la vida política a Espanya. La llista de víctimes és àmplia. A l'Estat hi ha una competició per desplegar les accepcions del terme patriotisme i del debat parlamentari n'emanen uns decibels que haurien de ser motiu de preocupació. Seria pertinent preguntar-se, vistos els precedents imputats a Catalunya, si a Espanya no hi ha un problema de convivència.

L'expressió més clara de tanta agressivitat en són les proclames d'adhesió a la monarquia -"Viva el rey", s'ha cridat a l'hemicicle-, que remeten a un altre temps. En el seu intent de presentar el govern com a il·legítim, la dreta es posiciona com a protectora de Felip VI i garant de les essències del constitucionalisme. No és tan estranya l'apropiació que en fan PP, Vox i Ciutadans, atenent al discurs del monarca del 3 d'octubre del 2017. La Zarzuela, potser avui incòmoda, els ha donat motius per creure que el rei pensa el mateix que ells en el combat a l'independentisme.

La jornada de la investidura és una lliçó per a Sánchez. També per a Iglesias, que haurà d'estirar-lo cap a l'esquerra. El repte del president espanyol és presentar combat polític a la dreta, amb reformes valentes en clau progressista i un diàleg productiu amb Catalunya. Sánchez, en síntesi, ha de fer-se creïble. Si no és capaç de convèncer els votants d'esquerres que va de debò i no fa passos endavant en el diàleg amb el Govern de la Generalitat, quedarà un dia menys per al retorn de la dreta a la Moncloa. La legislatura del fang reclama un president disposat a embrutar-se per ser fidel als compromisos adquirits.