El 21 de juliol es va portar al Parlament una proposta de regulació del mercat del lloguer. Es tracta d'un gran pacte de país entre Govern, Parlament i el Sindicat de Llogaters, que compta amb el suport de més de 4.000 organitzacions de la societat civil. Indubtablement, el llarg procés d’elaboració i negociació ha implicat concessions de totes les parts, tant de qui era reticent a aplicar qualsevol tipus de regulació com de qui exigia una reducció del 40% dels preus per complir amb el que reclama l'ONU.
 
Per tal d'abordar el problema de l'habitatge són necessàries polítiques molt diverses, però la regulació dels preus del lloguer permet actuar de manera immediata sobre una gran hemorràgia. Es tracta de donar alè a un país colpejat per una crisi habitacional que la pandèmia ha agreujat encara més. Davant d'aquesta situació i de la inacció del govern estatal, s’impulsa una llei de caràcter temporal, subjecta a un període de prova de 12 mesos.

L’objectiu: regular els lloguers a 60 municipis on viu el 70% de la població, inspirant-se en el que ja es fa a països com França, Alemanya, Dinamarca o Àustria. Com a norma general, els nous contractes pels habitatges que ja estaven llogats no podran superar el preu del contracte anterior. Recordem: en els darrers cinc anys ja han pujat 30 vegades més que no pas els sous. A més, si l'habitatge tenia un preu per sobre de la mitjana de la seva zona, el nou contracte haurà de tenir com a valor màxim el que estableix l'Índex de referència de preus de lloguer. Es busca així aturar l'escalada de preus i fomentar baixades moderades. D’altra banda, la regulació no afecta ni a l’obra nova i ni a la gran rehabilitació, i per tant no desincentivarà l’activitat econòmica.
 
Després que els grups de la CUP, CeC, ERC i JxCat haguessin signat ja l'acord, aquests darrers varen presentar esmenes que, si bé poden semblar basades en preocupacions legítimes, farien que la regulació no s'arribés a aplicar en bona part dels municipis i permetrien que seguissin augmentant els preus en plena pandèmia.
 
Les esmenes de JxCat plantegen diversos problemes. En primer lloc, afegeixen una llista de requisits i condicions que farien que a molts municipis de Catalunya en situació de crisi no es pogués aplicar cap mena de regulació. L'objectiu de l'acord és precisament oferir eines al món local per abordar la crisi habitacional, i cal evitar desigualtats entre municipis que, a la pràctica, comparteixen un mateix mercat.
 
També plantegen eximir de la regulació als propietaris que guanyin fins a 4.100 euros mensuals. Això no busca protegir aquells que depenen del cobrament del lloguer per arribar a final de més, sinó que amplia l'espectre de casos fora de la regulació. L'acord ja contempla règims de renda especials, i fins i tot la relació de parentiu entre arrendador i arrendatari per tal de no perjudicar aquells qui, per exemple, han llogat el seu habitatge a un preu molt per sota de mercat. És important cuidar els interessos de totes les parts, sense dubte, però quan s'intenta protegir ingressos de fins a 4.100 euros és fonamental entendre que, a l'altra banda, hi ha llogaters que paguen lloguers de 900 euros amb salaris de 1.100.
 
Les esmenes plantegen un ventall d'augments de fins a un 20% si es realitzen una sèrie de renovacions al pis, per no desanimar la rehabilitació del parc. Si bé aquest és un objectiu compartible, l'acord assolit ja contempla augments de lloguer per millores a l'edifici, i atorga un marge discrecional als ajuntaments per ajustar la regulació al seu context. El problema d'una excepció com aquesta, on no s'exigeix provar les millores fetes i a la llum de l'experiència internacional, és que tendeix a convertir-se en una escletxa per esquivar la regulació i apujar el lloguer sense límit.
 
Les esmenes per part de JxCat, lluny de millorar la proposta acordada, deixarien la regulació en poca cosa més que paper mullat. Els llogaters es troben en una situació crítica, amb un mercat de lloguer disfuncional, que ha fallat a l'hora d'oferir habitatge a un preu assequible i que no podrà resoldre la crisi generada per la pandèmia. És hora de mostrar valentia, d'honorar els pactes assolits, i de regular el mercat de lloguer pel benefici de tota la societat catalana.