En quina clau hem de pensar l'any que s'acaba? Sanitària, política, antropològica? La històrica vindrà més tard, perquè cal prendre'n distància, mentre que el vaticini de la vessant econòmica arribarà, com sempre, quan tot sigui ja una realitat. La ciència ha guanyat punts als nostres ulls, malgrat que hem assistit en directe al seu pas incert, tenallada, com estava, entre la pressa i la sorpresa. La política ha fet safareig i un ús espuri dels encerts i les errades científiques. Fins i tot hem arribat a dubtar de la bona voluntat d'alguns científics quan criticaven aquest o l'altre, curiosament arrenglerats amb una opció política diversa de la seva.

La clau, però, la clau més important és, com sempre, antropològica. Hem descobert durant aquests temps, molt millor que en aquells altres en què una bandera espanyola mai va arribar a ser abaixada, que això de la llibertat és una quimera per la qual no estem disposats a pagar cap preu. Que si hem de bescanviar-la per seguretat, ho fem de bon grau, i que també hem acceptat sense cap mena d'escarafalls, excepte els d'uns quants negacionistes, que el dilema era aquest, amagat sota un altre binomi molt més senzill, el de l'economia i la salut, com si aquestes dues no fossin les dues cares d'una mateixa i redundantment materialista moneda.

Quan tot torni, si torna, a la forma primigènia, nosaltres ja haurem mutat. Una mutació per a una generació reduïda a la seva essència petit-burgesa, que sols és capaç d'arriscar per fer una orgia clandestina o escapar per viaranys de muntanya a veure si no els enxampa la policia saltant-se les restriccions absurdes per arribar a una segona residència. Una generació de la humanitat que es proclama lliure, però no mereix aquest nom.

Imagino que arribaran temps millors, potser derivats de l'esfondrament definitiu d'un sistema que, malgrat totes les coses que funcionen (que ens distreuen i complauen, perquè no són poques), ha entrat en decadència, i ha de caure per reeixir. No serà gens fàcil, doncs la llibertat tan reclamada és en el fons un deure difícil de complir. Tant de bo sigui ràpid, tant de bo sigui aviat. Potser aquest ja imminent 2021?