"Llibertat!". La reivindicació de llibertat aquests dies l'estem escoltant especialment en veu de persones que qüestionen el govern espanyol per la seva gestió del nou coronavirus, tot i que les seves diferències poden venir de lluny. Poden demanar llibertat en contra de les restriccions que s'han imposat. Poden demanar llibertat perquè consideren que viuen en un tipus de govern contrari a les llibertats. Poden demanar llibertat perquè consideren que el seu país no hauria de formar part d'Espanya...
Aquestes són les principals reivindicacions de llibertat escoltades aquests dies.

Totes tenen les seves raons i mereixen la seva atenció. I no podem oblidar constants vulneracions de llibertats que patim a la nostra societat, fins i tot disposant de normes que les hauríem d'impedir. Hi ha, però, una concepció diferent de la llibertat poc reivindicada, però especialment present en aquesta crisi, en la que em voldria centrar. El nou coronavirus ens ha mostrat una vegada més que la llibertat individual no pot anar separada de la llibertat col·lectiva.

La nova malaltia, Covid-19, ens situa en una crisi que no permet sortides individuals. Ens hem confinat per evitar que el sistema de salut es quedés sense oferir respostes a la quantitat de persones que podien emmalaltir, no tant per no agafar la malaltia. Portem mascareta per les altres persones més que per nosaltres, podem transmetre la malaltia sense tenir símptomes que ens hagin alertat. Hem deixat d'anar a escoles, universitats, llocs de feina...

Ens hem adonat que necessitem comportament col·lectius si volem fer front a aquest gran repte. Com a societat hem acceptat decisions que afecten directament qüestions essencials de les nostres vides i la nostra capacitat d'actuació i decisió. Podem dir que hem assumit restringir la nostra llibertat individual per un bé superior, la llibertat col·lectiva que també és la nostra. Estem davant d'una novetat, d'una realitat fora de la normalitat. Li podem dir nova normalitat, però no deixarà de ser una nova excepcionalitat

La nostra és una societat dominada per l'individualisme, vivim el triomf de l'individualisme des de fa dècades. Les formes d'organització i vida col·lectiva han deixat passar a les individualitzadores. Estem envoltats d'incentius per pensar la llibertat des de la perspectiva individual. No parem de rebre publicitat del cotxe, el viatge, el perfum, el menjar... que ens farà sentir la llibertat. Hi ha qui ens repeteix insistentment que hem d'invertir en nosaltres. Has de comprar-te una casa. Quina inversió en tu mateix serà més important? Has d'estudiar un grau, un màster, o dos... Quina inversió en tu mateix serà més important? Has de tenir sanitat privada, pensió privada, seguretat privada, transport privat... Endeutat si cal, no t'ho pensis gaire. Què hi ha més important que tu i la teva llibertat?

Aquesta crisi ens hauria d'ajudar a pensar que som una espècie en perill. Madonna va dir que aquesta malaltia ens igualava, i en part té raó. Hi ha persones que acostumen a sentir-se i a viure per sobre de la resta; pel seu estatus, pels seus recursos. Ara el seu estatus no els garanteix que la malaltia no els afecti. Però la malaltia no ens iguala prou. La malaltia afecta de manera força diferent, per exemple, depenent de les condicions materials de vida de les persones. En tenim moltes evidències, als Estats Units de Madonna o als nostres barris.

Aquesta crisi ha generat una certa il·lusió d'igualtat davant de la malaltia amb fonament. Aquesta il·lusió d'igualtat davant del perill ens ha portat a pensar de manera molt diferent com podem evitar-lo. Potser aquesta il·lusió ha ajudat a pensar i repensar la llibertat: ¿Quin sentit té reivindicar el meu dret a poder sortir de casa quan vulgui, a anar al gimnàs que està tancat, a obrir el meu negoci, quan ens cal un determinat comportament col·lectiu per controlar la malaltia? Som més lliures si durant aquesta crisi ens prohibeixen sortir, anar al gimnàs o a treballar, o si ens ho permeten? ¿És més lliure una societat en la qual pots comprar tots els bitllets d'avió de baix cost que vulguis o aquella en la que les companyies aèries han d'assumir els costos que té el de baix cost en condicions laborals o impacte ecològic? ¿Quina societat és més lliure, aquella en la que es proposa una reducció d'impostos o aquella que ens ofereix sanitat, educació, pública, renda bàsica...?

Hi ha moltes maneres d'entendre la llibertat. Podríem dir que ningú parla mai en contra de la llibertat, defensa la seva pròpia concepció de la llibertat i en qüestiona d'altres. La llibertat fonamentada en la individualitat de cada persona està molt estesa, afortunadament diria. Aquesta llibertat és molt important, però si ens quedem aquí, potser moltes necessitats no podran ser satisfetes. Què vol dir ser lliures? El liberalisme defensa la llibertat, també el socialisme, el nacionalisme, el feminisme, l'ecologisme, fins i tot el feixisme... En tots els corrents de pensament és fàcil trobar una concepció de la llibertat. Però no acostuma a ser compartida.

Pensant en les necessitats humanes que convé repensar en un moment com l'actual, l'article anterior estava dedicat a la necessitat de veritat. Aquest ens parla de la necessitat de la llibertat. La necessitat d'una llibertat que vagi més enllà de la individualitat, de la família, dels nostres, del nostre país, del nostre gènere, de la nostra classe social... Necessitem pensar i aplicar una llibertat amb dimensió col·lectiva, amb consciència de ser una espècie vulnerable, interdependent i ecodependent. La crisi del nou coronavirus, la crisi ecològica, i altres crisis que patim, tenen en comú un element essencial: patim crisis que ens afecten com espècie, no només com individualitats. No hi ha sortides individuals.