"No podem estar segurs de res, excepte de la mort i dels impostos". Més enllà de la qüestió de la mort, aquesta frase, sovint atribuïda a un dels fundadors americans, Benjamin Franklin, resumeix una de les constants de les nostres vides: el pagament d'impostos. Paguem impostos pràcticament cada dia i, directament o indirectament, els impostos s'han convertit en un dels pilars de les societats modernes. Aquesta realitat poques vegades és més manifesta (autònoms a banda) que quan s'inicia la campanya anual de la declaració de la renda. La de l'any 2016 comença avui dimecres, dia 5, i es tancarà el proper 30 de juny. Durant unes setmanes, milers de persones i de famílies faran càbales diàries i conceptes com deduccions, trams, amortització o exempció entraran amb força en el vocabulari quotidià (aprofitant l'avinentesa, us animem a consultar aquest diccionari de la renda creat pel Termcat).

Durant els propers dies, la percepció sobre si paguem molts o pocs impostos serà més viva que mai. Al voltant d'aquesta qüestió hi ha la idea general, sobretot entre economistes, que els individus realitzen un càlcul racional a l'hora de decidir si estan a favor o no del sistema impositiu actual o d'augmentar els impostos. Segons aquesta lògica economicista, les persones amb ingressos baixos estan a favor d'augmentar els tipus impositius (o de pagar els que els toca) perquè obtenen un benefici més elevat de les polítiques públiques del que aquests impostos permeten. Per contra, les persones més adinerades s'oposen més als impostos alts (o a les polítiques redistributives) perquè, pagant-los, tenen més pèrdues que beneficis. Aquesta lògica racional, però, d'entrada oblida dos grans factors que afecten l'opinió que la ciutadania té respecte als impostos que es paguen.

En primer lloc, els individus no només volen triar un sistema impositiu que els beneficiï econòmicament, sinó que també consideren si la distribució de la riquesa és justa o injusta. Es mereix aquella determinada persona ser més rica que jo tenint en compte l'esforç que ha fet? És justa la seva riquesa? Aquestes consideracions fan, entre d'altres, que persones amb ingressos alts acabin donant suport sistemes que els perjudiquen o, al revés, que persones amb ingressos baixos no vulguin impostos als rics si consideren que la riquesa que han obtingut és merescuda.

En segon lloc, l'actitud respecte als impostos prové, en gran part, de la qualitat del nostre sistema polític. En el fons, acceptar pagar una certa quantitat d'impostos està íntimament relacionat amb la percepció que el govern i el sistema públic està fent bé les coses. En aquells països on la ciutadania percep que la qualitat de les polítiques públiques és alta, la gent està més a favor de la redistribució o dels augments impositius.

Per tant, més enllà de si tots nosaltres considerem que la distribució actual de la riquesa és justa o injusta, la percepció de què es fa amb els nostres diners ens condueix cap a una posició crítica o favorable al pagament dels impostos. En aquest sentit, les dades de l'Enquesta Social Europea de fa uns anys assenyalaven que, tant al sud com a l'Est d'Europa, s'havia entrat en un cercle negatiu perillós: les classes socials més vulnerables, però també la classe mitjana, estaven cada cop menys a favor de contribuir al sistema públic, atès que percebien que la gestió pública era molt negativa (essencialment fruit del deteriorament de les polítiques públiques i de la corrupció). Això feia que el sistema polític desatengués encara més aquest segment, dinàmica que encara perjudicava més els més vulnerables.

Pagar impostos és una qüestió inevitable i moltes de les consideracions sobre si la riquesa obtinguda és justa o injusta són molt difícils de canviar, sobretot a curt termini, atès que allò que és just o injust no té una única definició (hi ha visions pluralistes de la justícia). En canvi, malgrat els avenços fets en els últims anys, molt més recorregut de millora tenen a casa nostra les administracions públiques a l'hora d'augmentar la qualitat dels serveis prestats. Seria, de fet, un dels mecanismes més efectius que es poden establir a l'hora de proposar determinats augments d'impostos. Amb tot, la campanya de la renda d'enguany és un bon moment per preguntar-se, de nou, una qüestió ben simple: "tenint en compte tots els impostos que he pagat aquest any, he rebut uns serveis públics de qualitat?". La resposta a aquesta pregunta pot acabar perfilant moltes coses, des de l'actitud a voler redistribuir més (o menys) al seu vot en les properes eleccions.