És un escàndol que el govern espanyol plantegi la seva particular batalla contra la Generalitat en el terreny de l’educació, usant la LOMCE com a arma. Utilitzar políticament la formació dels nens i nenes és terriblement injust i imprudent. M’indigna cada notícia sobre la reglamentació lingüística –l’última amenaça, aquest anunci que el Govern retirarà del finançament autonòmic els recursos destinats a a escolaritzar en castellà-, o qualsevol altra mesura on els alumnes, la seva formació i el seu equilibri vital són manipulats i menystinguts a la recerca d’una victòria política.

Sempre m’ha semblat obscena la utilització d’un material tan sensible com l’educació dels nens i nenes per part dels membres de les associacions que han creat un problema on no hi era. No sé fins a quin punt s’han plantejat, aquests pares, en quina situació de visibilitat i incomoditat col.loquen els seus fills. Però encara em sembla més vergonyós que el poder públic els segueixi el joc i l’amplifiqui, pensant només en l’interès polític més immediat.

Ara bé, la LOMCE no és només una insensatesa lingüística. No crec que la reivindicació de la immersió hagi de fer oblidar que la Llei Wert capgira una gran quantitat de principis educatius que semblaven consolidats. Em refereixo a disposicions de la llei com ara la multiplicació de revàlides que converteixen l’educació en una cursa d’obstacles d’examen en examen, la selecció progressiva dels alumnes i la separació per nivells implícita, la revalorització de l’assignatura de religió, la pèrdua de pes dels consells escolars, la recentralització de les decisions...I, com a rerefons, una concepció de l’educació com a instrument per a la inserció dels joves en el món de l’economia, i no tant com a eina de formació de ciutadans.