Mariano Rajoy és el nostre "papi". Es preocupa per nosaltres. No ha anat a l'aeroport del Prat, però ell sap què hi passa. El president del govern del Regne d'Espanya demana als catalans amb "sentit comú, amb sensatesa i mesura" (si és que en queda algun) que "facin un pas endavant" i "aïllin" els "extremistes i radicals" que "condicionen el Govern de la Generalitat" i posen en una "situació límit" els set milions de catalans. Uau! És el darrer avís sembla ser. M'estranya que Rajoy, un mestre mundial en la gestió dels temps, ara surti amb aquestes.

Ara, a setmanes del referèndum, demana "sentit comú" als catalans? A banda de ser un eslògan de Duran i Lleida, sembla que és una política de rebaixes. Potser en la seva lumbàlgia, entre antiinflamatoris i fregues, Rajoy ha tingut temps de pensar. Perquè hi ha una part de la seva estratègia que ha fallat: La part del divide et impera. Malgrat tot, els catalans (pro-referèndum) no ens hem dividit. És un èxit. I mira que ens ho maneguem fàcil per trencar-nos els intestins quan ens hi posem. Al líder del PP la guerra bruta li dona rèdits mediàtics perquè a Catalunya seguirem donant la cara.

Rajoy diu ara que ell es preocupa per nosaltres. Que a l'hora del pati hi ha uns quants que es fan el milhomes i que han "okupat" el càrrec de delegat, de subdelegat i d'encarregat del guix de la pissarra. I ara, "papi" Rajoy ens demana als sans-culotte de la cosa, als pobrets catalanets que ens alcem. Però que no ens ha vist? Fa anys que estem alçats, i tot i que de vegades ens cansem de parlar del mateix, estem preparats.

Us heu fixat que els que diuen que no s'ha parlat prou d'arguments en favor de la independència acostumen a ser els que no volen el referèndum? O els que en tot cas votarien que no? Hi ha arguments per tot arreu. Vull dir, que als mitjans, a internet, al carrer. Ara bé, sí cal una campanya més dura i intencionada per parlar d'arguments favorables i contraris. I per això caldria posar el tauler de joc d'una vegada per totes. Però, ai, el "papi" Rajoy creu que encara no hi podem jugar. Que no sabríem què fer-ne de les peces. I tant que sí. Quan ens governem és quan guanyem, és quan la nostra societat funciona. "Papi", si no ens deixes jugar, ho farem nosaltres sols.