La malversació de la veritat i la polarització

«En tota societat hi ha conflictes. El que no hi hauria d’haver és malversació de la veritat i de la polarització que portin a escenaris de destrucció»

12 de desembre de 2022
El delicte de malversació té el seu origen en el dret romà, en un mal ús dels cabals públics. Era un delicte considerat greu pel fet que es cometia contra el patrimoni públic, contra els diners públics, per qui era responsable de tenir-ne cura. Encadenem diversos dies de controvèrsia, que aniran a més durant les pròximes hores sobre la possible reforma d’aquest delicte a Espanya. Aquest hauria de ser un debat, una negociació, que s’hauria de poder tenir pensant en què és considera just i injust en una societat. Però ja estem veient que no hi ha gaire debat i sí molta disputa partidista.

Una disputa partidista que ens mostra altres tipus de malversació: la malversació de la veritat i la malversació de la polarització. La veritat és tan important per una societat com els seus recursos econòmics. La malversació dels recursos públics ha de ser delicte i també la de la veritat. Si el delicte de malversació es considera especialment greu perquè les persones responsables de la seva gestió en fan un mal ús i això afecta el conjunt de la societat, això també passa amb la veritat. Les persones representants que participen en la vida política institucional no poden malversar ni els diners ni la veritat. Els diners i la veritat formen part del nostre patrimoni.

Si escoltem a Ciudadanos/Ciutadans, Pedro Sánchez és un aprenent de dictador que està fent un autocop d’estat. Si escoltem al PP, Pedro Sánchez només vol mantenir-se en el poder i fa política contra els interessos de Catalunya i Espanya, ha de ser expulsat. VOX aprofundeix en aquests discursos. Pedro Sánchez és un governant il·legítim, colpista, dictatorial, que governa gràcies al suport de partits contraris també als interessos d’Espanya perquè són independentistes, terroristes... Si escoltem a Junts, el PSOE i Podemos, en la proposta de reforma del delicte de malversació estan fent alguna cosa encara pitjor a la modificació que va fer prèviament el PP per endurir-lo i perseguir polítiques públiques que considerava inacceptables.

El partidisme d’alguns partits i d’alguns mitjans de comunicació actua a tota potència per polaritzar destructivament. PP, Ciudadanos i VOX actuen per acabar amb el govern actual; Junts ho fa per criticar el govern espanyol i per acabar amb català. Des de tots aquests espais es parla obertament de la il·legitimitat dels governs. La saludable polarització que podria servir per fer visibles malestars, opinions poc escoltades, per ampliar els sectors que estan a favor d’una determinada posició, es converteix en polarització destructiva quan el que es busca és acabar amb el contrari i amb la veritat.

Sembla que siguem una societat incapaç d’arribar a acords sobre qüestions fonamentals. La convivència de diferents maneres de pensar i sentir les nostres identitats només serà possible si podem arribar a acords. La confrontació sobre el delicte de malversació és un episodi més que fa evident aquesta incapacitat. Hauríem de tenir clar que quan es decideix polaritzar (i al llarg de la història molta gent ho ha fet i en molts escenaris diferents) només acaba sorgint algun resultat positiu si es tracta d’una polarització que assumeix l’objectiu de l’acord. La polarització destructiva que es construeix des de les mentides, malversant un cabal tan important per la nostra societat, no té present mai l’acord, busca la desaparició de qui considera rival o enemic.

En tota societat hi ha diferències i conflictes, el que no hi hauria d’haver és malversació de la veritat i malversació de la polarització que ens portin a escenaris de destrucció. Malauradament, estem avançant diàriament en aquesta direcció. Gairebé no estem discutint sobre la manera de definir la corrupció, sobre les diferències entre enriquir-se i enriquir a terceres persones o penalitzar despesa pública en polítiques que no es comparteixen... Per aconseguir societats diverses i plurals que aspirin a ser democràtiques necessitem altres maneres de gestionar els conflictes. Necessitem no negar la veritat, saber quins són els territoris de la veritat i quins els de les opinions. Necessitem que quan gestionem els nostres conflictes, si polaritzem, que pot ser una eina útil per resoldre’ls, aquesta sigui una polarització constructiva i no destructiva.