De ben segur que el cas Bankia serà analitzat històricament com la gran “estafa” financera del segle XXI. Crec que mai, mai, s’havia defensat una mentida amb tant de cinisme, com si no passés res. En part per la mediocritat de la classe política que governa l’Estat espanyol (la patètica compareixença del president Rajoy a la seu del Partit Popular provocava vergonya aliena), en part perquè sembla que per alguns la mentida no comporta càstig i també, en part, perquè potser també entre molts s’ha anat bastint una societat que no té memòria ni formes.

Fa temps que sabem que tenim una democràcia de baixa qualitat, que com la cera tova se li acaben coneixent totes les ditades. El cas Bankia ha evidenciat que patim un Estat on la corrupció, la mentida, la demagògia i el trampós gaudeix d’una excel·lent musculatura. Bankia ha posat damunt la taula, davant del mirall de la veritat, que ja fem tard però que, tanmateix, la mentida ha de ser tractada com un crim contra la democràcia. El mentider, l’inepte, el trampós i el lladre ha de ser imperiosament apartat i sotmès a un judici de valors. O no se’n recorda el senyor Rodrigo Rato, el que tocava la campaneta de la borsa quan Bankia ja estava tocada i enfonsada, que durant quatre anys va ser director gerent del Fons Monetari Internacional que declara en els seus estatuts la promoció de polítiques sostenibles i la reducció de la pobresa?

El llistat de personatges que ens han portat fins aquest carreró sense sortida va molt més enllà de Fernández Ordoñez, Miguel Blesa (la seva professió és la d’inspector fiscal!), José Luis Olivas (va ser vicepresident de Bankia. president del Banco de Valencia fins el 28 d’octubre del 2011, data de la seva dimissió, casualment una setmana abans que es publiqués el risc de fallida de l’entitat. President de Bancaja i conseller d’Iberdrola), Aurelio Izquierdo que va deixar l’entitat el passat octubre per passar dirigir el Banco de Valencia!, substituint el seu amic Olivas, i tants d’altres com és l’Ángel Acebes, exsecretari general del PP, exministre de Justícia, exministre d’interior, exdiputat i vocal del consell  d’administració i president de la comissió d’auditoria del Banco Financiero i de Ahorro, matriu de Bankia. I encara un altre despropòsit: que hagi estat una associació d’extrema dreta com Manos Limpiasqui hagi interposat una querella contra tota aquesta tropa, mentre govern, oposició, fiscalia i tutti quanti, només xiula, és la prova del cotó d’una Espanya de pandereta.