
ARA A PORTADA
Valent, ben fonamentat, i de redacció impecable, Junqueras fa una aposta decidida per la reconciliació, el diàleg i la negociació. Amb una visió i altura de mires que sovint s’han trobat a faltar en les declaracions i accions d’abrandats dirigents de tradició postconvergent, Junqueras fa autocrítica constructiva de les febleses del moviment independentista i reconeix que en els Fets d’Octubre de 2017 una part important de la societat catalana no es va sentir interpel·lada.
I és a aquests conciutadans i conciutadanes que per diversos motius van fer oposició activa o passiva a la nostra lluita nacional per la llibertat, que l’independentisme també s’ha d’adreçar si algun dia vol reeixir. Perquè la República Catalana no ha d’excloure ningú.
El líder d’ERC també ens diu que la via unilateral en aquests moments no és transitable, igual que no ho va ser l’octubre de 2017. I en tant que ara mateix ens allunya de l’objectiu final, no és la desitjable. Ara bé, tampoc no la descarta si totes les altres vies basades en l’acord i el pacte resulten infructuoses, i si en un futur la correlació de forces és favorable als partidaris de la independència.
Finalment apunta que tot i que els indults parcials no són la solució, poden alleugerir el dolor dels presos i preses polítiques i llurs respectives famílies. Sense deixar de banda que la prioritat és obtenir l’amnistia total per a tots els encausats.
Ara, amb el president Pere Aragonès al capdavant, la nova Generalitat republicana ha de governar bé i per a tothom. Serà enfortint les institucions d’autogovern i sent útils al conjunt de la ciutadania que l’independentisme podrà créixer socialment i sostinguda. Amb la vista posada especialment a les eleccions municipals de 2023.
Perquè si en el futur calgués preparar un nou embat democràtic, l’objectiu del conjunt de l’independentisme és aconseguir l’acumulació de forces que no va tenir el 2017. I això es tradueix en eixamplar la base a les zones més poblades del país, sobretot a l’àrea metropolitana, i liderar les tres principals institucions catalanes -Generalitat, Ajuntament de Barcelona i Diputació de Barcelona- per alinear-les en un objectiu comú. Les municipals de 2023 seran doncs un factor clau per calibrar la correlació de forces per encarar el tram final de la legislatura, i determinar les possibilitats d’avançar tangiblement cap a la República Catalana.
Doctor en Humanitats i Ciències Socials per la UAO, i Diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la UB. També ha realitzat estudis complementaris a la Universitat de Viena (Àustria) i a la Universitat d’Hamburg (Alemanya). Fundador de l’editorial Dux, és col·laborador ocasional de premsa digital i comarcal. Autor dels llibres Jujol a Vallmoll, El Fòrum de les Mentides i Bellesguard; i de l'obra de teatre El rei Martí, estrenada el 2010 amb motiu del 600 aniversari de la mort de Martí l’Humà. També va guanyar la quarta edició del premi Carles Muñoz Espinalt per l’assaig biogràfic Pere Joan Barceló i Anguera, líder dels no vençuts. La resistència catalana en la postguerra de Successió (1714-1741)
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.