Escolto Josep Oliu del Banc Sabadell entrevistat per Mònica Terribas fingint tranquil·litat. Diu no contemplar la hipòtesi de la independència i diu estar convençut que al final hi haurà una negociació entre governs  per un millor “encaix territorial”. També diu que entitats com la seva “no entrem en política” perquè “tenim clients i accionistes de diferents pensaments i afinitats”. Josep Oliu és membre del lobby Pont Aeri, on comparteix taula amb tot de prohoms catalans que no entren en política com el Conde de Godó, Salvador Alemany, Antoni Brufau o José Manuel Lara.

Oliu i els seus companys es deuen estar preguntant com és possible que, acumulant el poder que acumulen, s'hagi pogut arribar a una situació tan allunyada del seus interessos com l'actual. Com és possible que el president de la Generalitat, un home d'ordre d'un partit d'ordre, estigui a punt de convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya. Com és possible que ERC (horror!) hagi guanyat unes eleccions per primera vegada des de 1936. Com és possible que la gent no obeeixi els editorials del grans diaris, ni es deixi atemorir per les amenaces de l'Estat. I com és possible que a Brussel·les ja circulin els informes sobre l'admissió o no de Catalunya com a nou estat de la UE.

Jo tinc una hipòtesi: potser és culpa de vostès, senyor Oliu. Vostès que el 22 de març de 2007 es van trobar a l'IESE per reclamar la gestió catalana de l'aeroport del Prat i set anys després continua controlat fèrriament per AENA. Vostès que no han sabut obligar l'Estat a fer el corredor mediterrani. Vostès que no van utilitzar la seva força per impedir les retallades a l'Estatut, ni per evitar els insults del PP a Catalunya ni la recollida de firmes contra l'Estatut protagonitzada per l'actual president del govern espanyol. Vostès, que no van poder aturar la sentència del TC. Vostès, que no van aconseguir que Rajoy seiés a negociar un pacte fiscal amb Artur Mas. Vostès, que no han pogut aturar la Llei Wert que vol espanyolitzar els nostres fills, ni han estat capaços de moderar el to de las premsa madrilenya quan parla de Catalunya (i miri que s'hi gasten calers anunciant-se). Vostès que permeten que un home del prestigi mundial d'Andreu Mas-Colell hagi de pidolar els nostres diners a un milhomes de pa sucat amb oli com Cristóbal Montoro.

Com a classe dirigent han fracassat, senyor Oliu. No ens han estat útils. El seu full de serveis, resumit en el paràgraf anterior, parla per ell mateix. De fet, no s'han comportat com una classe dirigent sinó exactament com una casta, feliç expressió que hem après i incorporat al llenguatge popular i que designa aquells que des d'allà dalt només vetllen pels seus interessos. Vostès tenen molt poder i no l'han utilitzat a favor dels interessos de la societat catalana. Se n'han despreocupat i han deixat que s'anés incubant el que avui els explota a la cara.  No s'estranyin gens que la multitud hagi decidit pilotar el tren. És perquè vostès són molt mals conductors.