Les primeres sessions del macrojudici a la democràcia ens estan brindant un ampli argumentari de com el pinyol dels aparells de l'Estat ens veu. Seia bo anotar-ho bé perquè del relat de l'opressor se'n poden treure idees per donar-li la volta.

Va impactar especialment la transformació del dret a manifestació i el deure de la policia a encarrilar-lo pacíficament, en delicte de rebel·lió per la creació d'una muralla humana oposada a les forces d'ordre que els Mossos van tolerar. En fi, Europa que acaba de prohibir la conferència de Puigdemont al Parlament, ja cal que estigui vigilant amb Espanya. Molta gesticulació per Polònia, Hongria o Itàlia i allà on se'ls està escolant la democràcia de veritat, i amb molts més riscos de desestabilització, és a Espanya.

Dit això, el concepte "muralla humana" del fiscal l'hauríem d'utilitzar a favor nostre. A Catalunya hi ha una muralla humana disposada a defensar els drets civils i democràtics, la sortida política i no repressiva als problemes polítics, la defensa de la República contra una monarquia corrupta i bel·ligerant, i la defensa del dret d'autodeterminació. A aquesta muralla hi està disposat a contribuir el 80% de la població.

El concepte "muralla" també ens transporta a un conflicte de posicions on s'aixequen muralles, s'excaven fossats i trinxeres, on s'avança o es retrocedeix posició a posició. I aquest és l'escenari on som, malgrat les resistències infantils d'alguns i interessadament partidistes d'altres a negar-ho i a mantenir esperances, encara, en un conflicte de moviments ràpids.

El que vindrà després de les pròximes eleccions generals serà una retro-Transició. El simbolisme de les dates ha fet que el dia d'inici del judici, 12 de febrer, coincideixi amb la data del 1974 on Arias Navarro en la fase terminal del franquisme anunciava llibertat d'associacionisme dins del règim. És molt probable que Casado mani. I el seu programa és una croada reaccionària i anticatalana que liquidarà l'autogovern de Catalunya, a costa d'enderrocar l'edifici autonòmic de l'Espanya constitucional. Un programa atiat des de VOX que controla els aparells centralistes de l'Estat. Un programa clarament anticonstitucional que, per legitimar-se, fa bandera contra el que ells consideren l'únic anticonstitucionalisme: el republicanisme català. Però atenció, perquè en el seu model d'Espanya una, no hi cap tampoc el feminisme, Podemos i l'ala tova del PSOE.

Ens ve una dictablanda. I per això s'han de repassar els punts dèbils de la muralla i els punts forts d'aquesta. I ja ens han avisat per terra mar i aire. Per tant reclamo dels dirigents dels partits democràtics, entitats sobiranistes o simplement associacions defensores de la democràcia que, mentre ens anem entretenint amb les dosis necessàries de protesta pel judici, es prepari d'una vegada un programa de mínims d'una Plataforma per la democràcia, on hi sigui tothom. I en aquest marc, preparar estructures de resistència no violenta al si del funcionariat, al si de l'escola, dels mitjans de comunicació i de la policia.

Reforçar la muralla humana per barrar el pas al franquisme i preparar-se per a quan la conjuntura ens permeti actuar a camp obert per derrotar-lo definitivament. I enterrar-lo com el cadàver de Franco.

PD: No em puc estar de deixar-vos l'enllaç i la lletra de la cançó del grup xilè Quilapayún: La Muralla. Bona audició.

Para hacer esta muralla,
tráiganme todas las manos
los negros, sus manos negras
los blancos, sus blancas manos.

Una muralla que vaya
desde la playa hasta el monte
desde el monte hasta la playa,
allá sobre el horizonte.

—¡Tun, tun!
—¿Quién es?
—Una rosa y un clavel...
—¡Abre la muralla!
—¡Tun, tun!
—¿Quién es?
—El sable del coronel...
—¡Cierra la muralla!
—¡Tun, tun!
—¿Quién es?
—La paloma y el laurel...
—¡Abre la muralla!
—¡Tun, tun!
—¿Quién es?
—El gusano y el ciempiés...
—¡Cierra la muralla!

Al corazón del amigo:
abre la muralla;
al veneno y al puñal:
cierra la muralla;
al mirto y la yerbabuena:
abre la muralla;
al diente de la serpiente:
cierra la…