Amb la vènia dels tribunals, arrenca la campanya. Fins i tot aquells que han volgut envernissar de pàtina de normalitat unes eleccions imposades des de Madrid saben que aquests són uns comicis gens convencionals. L'esprint fins al 21 de desembre comença amb l'impacte d'una decisió judicial que agreujarà la sensació d'anormalitat: Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart continuaran a la presó a instàncies del Tribunal Suprem mentre que la resta dels consellers ja poden dormir a casa. És una evidència que l'independentisme enceta la campanya en inferioritat de condicions: ERC té al cap de llista reclòs a Estremera i Junts per Catalunya, a l'exili. I resulta complicat endevinar quan podran tornar a Barcelona.

Una part de la política catalana, crítica només amb les carències discursives de l'independentisme i permissiva en canvi amb els excessos de Rajoy, ha assumit com a normal el que és excepcional. No va ser normal que la policia utilitzés la violència per alterar el referèndum; no va ser normal redibuixar els límits de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució -el 155 era un full en blanc i la Moncloa va escriure volgudament fora dels marges-; i no va ser normal que la presó es convertís en la primera resposta de l'anomenat estat de dret. Aquest és el context previ a les eleccions del 21-D. Quan el sobiranisme va acceptar concórrer a les urnes, sabia que les condicions eren excepcionals. Però tenia alguna altra opció? Participar en unes autonòmiques no és sinònim de legitimar-ne tots els condicionants.

La muntanya russa dels darrers mesos marcarà la campanya. Perquè a la campanya es parlarà molt del passat, pel projecte incomplet que va deixar l'independentisme i el memorial de greuges que hi va associat, encara pendent d'autocrítica. ERC, Junts per Catalunya i la CUP hauran de fer possible un difícil equilibri: utilitzar les dosis suficients d'indignació pel que ha passat sense oblidar-se de fer creïble el següent pas del procés, necessari per convèncer l'elector frustrat i tornar a governar. I per assolir aquest estatus desitjat de credibilitat, el sobiranisme faria bé d'evitar les contradiccions que suposa recórrer al lament i després caure en el cos a cos electoral entre antics socis. Els partits que van avalar el 155 busquen l'oportunitat que mai havien tingut. Com indica l'última enquesta del CIS, l'unionisme -amb Ciutadans al capdavant- amenaça de frustrar la majoria absoluta que governava el Parlament abans que es dissolgués.

L'enquesta del CIS sempre és indicativa del que es cou. Va ensumar la victòria d'Ada Colau a les municipals del 2015 i va encertar que, en les plebisictitàries del 27-S, l'independentisme assoliria la majoria absoluta només en escons. I què ens dibuixa l'últim baròmetre? Un escenari polaritzat, amb ERC com a llebre de l'independentisme i Inés Arrimadas com a gran aspirant del bloc constitucionalista. La polarització minimitza el pes electoral dels "comuns" -per molt que després dels comicis puguin ser decisius-, anima Ciutadans a reclamar el vot útil en detriment del PSC i permet a ERC instal·lar en l'imaginari col·lectiu que encapçala el discurs independentista, amb el permís de la llista de Carles Puigdemont, que millora de forma ostensible les raquítiques projeccions del PDECat. La campanya, que no pot ser ni serà normal, polirà els pronòstics.

Els equilibris de forces que s'estableixin el 21-D condicionaran el capítol que s'encetarà el 2018. Junqueras i Puigdemont saben que comença una llarga travessa que exigirà replantejar estratègies i acumular forces -encara més si amb la CUP no sumen més del 50% dels vots- i l'unionisme, tot i que es va afanyar a donar per liquidat el procés quan la Generalitat va quedar orfe de representants legítims, no ho té gens fàcil per construir una majoria alternativa. Podria arribar a sumar, però mai ha tingut un projecte comú per a Catalunya. Ho sap bé Miquel Iceta, el més camaleònic dels candidats, capaç de compartir cartell amb exdirigents d'Unió. Cal no descartar cap escenari. Fins i tot les decisions que prenguin a partir del gener els "comuns", ara arraconats per la debilitat de les seves perspectives a les urnes, poden condicionar el joc d'aliances i la durada de la legislatura. Una legislatura que arrencarà, probablement, amb candidats a la presó i a l'exili.