La infància és el grup generacional més empobrit a Catalunya, amb unes xifres que ens indiquen que 1 de cada 3 menors de divuit anys es troben en situació de pobresa o exclusió social, molt superior a la mitjana de la Unió Europea, entorn del 19%. Els indicadors d'Espanya, de Catalunya s'acosten a les dades de Romania, el pitjor país en pobresa infantil de la Unió Europea, superant a Bulgària i som part dels estats europeus (també amb Grècia i Itàlia) amb els pitjors índexs de pobresa infantil. Lluny d'estar amb els millors estats europeus: Eslovènia, Finlàndia, Països Baixos, Dinamarca en pobresa infantil, per sota o entorn del 15%.
Aquest estiu el debat entorn de Ceuta ha marcat l'agenda i ha reafirmat la incapacitat d'acords per encarar els temes estructurals. Sembla impossible desterrar els populismes i el "bonisme" pseudoideològic i trobar solucions a curt i mitjà termini. El més urgent és respondre amb honestedat que podem oferir als infants i joves del nostre país per reduir les desigualtats socials. Quanta desigualtat és èticament i socialment acceptable a Catalunya?
Les dades de Catalunya indiquen un empitjorament progressiu els darrers anys. Segons les dades de l'IDESCAT (Institut Estadística de Catalunya) de condicions de vida, l'any 2025, el 36,5% dels menors fins a 18 anys, 490.900 persones, eren pobres o/i estaven en risc d'exclusió. Les xifres no paren d'augmentar i, en un any, han crescut en 23.300 persones. La pobresa infantil coexisteix amb la pobresa general de la població catalana, situada en el 24,8%, 1 de cada 4 persones, uns dos milions de catalans. La dada més alarmant és que un 13,4% dels menors a Catalunya pateix privació material i social severa.
En la darrera dècada a Catalunya les dades indiquen l'empitjorament continuat i la cronificació del mateix fenomen. La duresa de les dades indica que a Catalunya creix la pobresa, amb augment important de persones, de famílies amb rendes baixes, malgrat l’alta demanda d'ocupació. Es considera que els llindars de pobresa a Catalunya són 15.800 euros per llar monoparental d'un adult i un nen, 20.700 euros per llar de dos adults i un nen i rendes familiars disponibles per sota de 1.600 euros al mes per famílies amb més membres. A Catalunya, la pobresa en llars encapçalades per un sol adult, monoparentals, (majoritàriament dones) arriba al 44% i que el del 50% dels infants fills d'origen estranger viuen sota el llindar de la pobresa.
Catalunya disposa, amb totes les seves fragilitats, d'estructures de l'estat del benestar, el sistema sanitari i l'educatiu públic amb accés universal i finançament que hauria de permetre acompanyar a la salut i a l'educació de tots els nens i menors de Catalunya, però cal intervenció intensiva i de qualitat davant de tantes vulnerabilitats amb les famílies i en l'entorn pròxim. El sistema català de serveis socials i d’acció social és fràgil.
Les causes principals de la pobresa infantil són el treball precari, l'increment constant del cost de l'habitatge i de la vida, la vulnerabilitat administrativa, la falta de gestió de la immigració, la lentitud de seguretat jurídica de les persones procedents de la immigració i la protecció social insuficient i fragmentada. A Catalunya el dèficit fiscal, el diferencial a l'alça del cost de la vida, la inflació turística i la falta de competències d'estat fan més difícil les accions efectives.
Comparem Catalunya i el País Basc. La població entre 1980 i 2026 ha crescut un 25% a Catalunya, de 6 a 8 milions de persones, i al País Basc el 5%, de 2.139 a 2.252 milions de persones. La baixa natalitat i l'alta esperança de vida són similars. La població basca és més envellida en termes poblacionals.
La immigració a Catalunya arriba al 20%, amb alta diversitat de procedència, de cultura i de llengua materna (Àfrica, Amèrica Sud, Europa, Àsia) i el País Basc el 14%, majoritàriament d'Amèrica del Sud. La renda familiar disponible a Catalunya és de 43.889 euros anuals, 20.789 per persona i al País Basc de 44.019 i 26.271, respectivament. L'atur a Catalunya és del 7,9% i al País Basc del 6,9%. La població ocupada a Catalunya entorn del 57% i al País Basc inferior al 50%. L'abandonament escolar prematur a Catalunya al País Basc és del 3,5%, a Catalunya del 13,5% i a la UE del 9% de mitjana. La pobresa poblacional a Catalunya és del 25% i la infantil del 36,5%, al País Basc del 6% i del 13%. El País Basc disposa del concert basc, de la gestió dels seus propis recursos i de les competències distributives.
Sis de cada deu llars catalanes han rebut un tipus de prestació econòmica pública, vinculades a la Seguretat Social de caràcter estatal, pensions per vellesa, invalidesa, malalties, prestacions d'atur, l'ingrés mínim vital i el complement per a la infància o prestacions econòmiques o prestacions no contributives o ajuts socials de la Generalitat o ajuts dels ens locals. L'ingrés mínim vital (IMV), prestació estatal vinculada a la Seguretat Social, és gestionat actualment per la Generalitat, malgrat que és finançada per l'estat espanyol. Menys del 3%, 240.000, de la població catalana ha accedit a aquesta prestació, una de les comunitats espanyoles amb menys beneficiaris. A Espanya, 2.7 ciutadans accedeixen a l'IMV, 879.225 llars i d'aquestes 590.959 tenen menors d'edat. La renda garantida de ciutadania arriba a 82.226 persones a Catalunya, complementant IMV.
Catalunya disposa d'una estratègia de lluita contra la pobresa infantil i l'exclusió social 2025-2030 amb set eixos estratègics: prestacions econòmiques i ajuts; educació, lleure, cultura i llengua; alimentació saludable; salut; habitatge i pobresa energètica; ocupació de les famílies amb fills a càrrec i eix d'avaluació i transparència. A Catalunya moltes entitats socials del tercer sector treballen en infants i adolescents i les seves famílies en situació de pobresa i exclusió social amb acompanyament i suports. Tenim 2.264 menors no acompanyants migrants i més de 4.000 extutelats o sense referents familiars. El programa ProInfància de la Fundació "La Caixa" acompanya a més de 20.000 nens i joves catalans amb vulnerabilitat social a través d'entitats socials, treball en xarxa per fer intervenció integral, socioeducativa, de lleure i de garantia de prestacions de salut bucodental, auditives, oculars i acompanyament psicològic i a les famílies.
Cal disposar d'informació de situació amb dades robustes, tenir finestreta única entre les administracions i fer polítiques conjunturals, i estructurals per combatre les causes de la pobresa i trencar el cercle de l'exclusió. Les dades indiquen que malgrat que les polítiques i accions no arriben substancialment a la infància i adolescència, augmentant fins i tot la privació greu i els menors sense sostre. Cal fer autocrítica i encarrilar l'efectivitat de les accions.
Catalunya hauria de disposar de competències, recursos i polítiques que permetessin disminuir les desigualtats i, molt especialment, prevenir i combatre la pobresa infantil i l'exclusió social. El debat del model productiu que té un efecte crida, però amb salaris baixos engreixant un grup poblacional de "precariat laboral" que no pot tenir llar digna ni fer front a l'encariment del cost de la vida. La recent immigració pobra a Catalunya competeix amb els ciutadans, nascuts a Catalunya o a fora, però residents des de fa anys al país, per tenir estabilitat econòmica i poder accedir a elements bàsics de subsistència, materials o una llar. Aquesta confrontació de classe i de tanta complexitat cal assumir-la sense demagògia ni interès partidista com a punt de partida per fer canvis estructurals i millorar el present.
Els estats europeus amb millors indicadors d'igualtat social tenen polítiques gestionades des de la proximitat, amb uns ens locals forts, prestigiats. Res efectiu important serà possible sense ajuntaments, ens locals, forts amb la Generalitat i consens amb els agents socials, la societat civil implicada i reformes dels sistemes de protecció social.
L'actual pobresa infantil a Catalunya és injusta, inassolible èticament i socialment, des del meu paper i caldria que tothom treballés per revertir la situació.