Unió Democràtica de Catalunya (UDC) és un partit que va néixer posant la persona i el país al centre de la seva acció. Persona i país, alhora. Cohesió social i ambició nacional, alhora. Servir, sempre. Un partit que té la persona al mascaró de proa és un partit que no roman -ni ha romàs- aliè a la crisi econòmica ni al procés de transició nacional ni tampoc a la crisi política i de valors que ens han impactat o emocionat, segons de què parlem, en els darrers anys.

Conseqüent amb això i amb el seu llarg full de serveis –aviat en celebrarem el 25è aniversari- l’Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn (INEHCA) organitza aquest cap de setmana (22 i 23) una jornada sobre valors i política en què, sota el títol de “Construïm”, ens farem quatre preguntes: Com fem que l’economia giri sobre les persones i no sobre els mercats?; Com fem que entre tots ens ocupem d’aquelles persones que menys tenen o més necessiten, sense desposseir-los dels valors de la iniciativa, de la lluita per la superació, de la capacitat d’emprenedoria, de l’exercici, també, dels seus deures ciutadans?; Com fem que el jovent vegi la política no com quelcom de l’establishment allunyat del carrer, sinó com un compromís de transformació de la societat? I, és clar...; i com fem que aquesta eina de servir que és la política torni a estar greixada i funcioni servint el país i no, com ha semblat -i en molts casos ha estat- darrerament, que se’n servia. Només es fa preguntes aquell que vol saber i, per tant, és conscient de la seva pròpia ignorància, de les seves pròpies limitacions.

Des de l’INEHCA i des d’Unió Democràtica de Catalunya som ben conscients que no podem resoldre-ho tot, que tancant-nos en nosaltres mateixos, que fent política amb la política (politiqueria), no arribarem ni tan sols a conèixer les nostres limitacions. Per conèixer aquestes limitacions, per saber fins on arribem sols i partir d’on ens cal anar acompanyats, per conèixer el que no sabem o el que ja intuïm que no sabem prou, ens cal obrir-nos cap enfora. No és nova aquesta dinàmica de l’INEHCA. Ho sap perfectament qui ha anat seguint al llarg dels anys les diferents activitats de l’Institut, especialment les seves escoles d’estiu. Sempre procurem portar mestratges de fora a les nostres accions. Però ara ens cal posar-hi encara més l’accent.

La política és servir, i és per servir. Si no serveix per servir, ja la podem deixar de banda. És el que proposen alguns, sense acabar d’aclarir-nos ni poc ni gens exactament què és el que proposen, en positiu i propositiu. Nosaltres, pel contrari, creiem que la política segueix essent imprescindible per servir, però ens cal eliminar dinàmiques perverses, cal posar evolucions sobre la taula, i recuperar virtuts que no hauríem d’haver deixat mai de practicar: l’honorabilitat, l’empatia, la capacitat, la proximitat, la transparència i la veritat.