La manera de governar l’Estat del Partit Popular arriba, en algunes ocasions, a un extrem que flirteja amb les línies vermelles que separen el que és tolerable del que no ho és. En el camp social en tenim un bon exemple: mentre Madrid asfixia les comunitats autònomes en el compliment de la reducció del dèficit, es vanta de no retallar polítiques socials. I, certament, no disminueix significativament les partides destinades a l'atur i a les pensions,  però les seves decisions afecten indirectament la capacitat financera de les autonomies, que destinen la majoria de la seva despesa als pilars bàsics de l'estat del benestar: educació, sanitat, habitatge i serveis socials.

El ministre d'Hisenda, que ha estat l'encarregat de dissenyar aquesta política pressupostària, feia, fa pocs dies, unes declaracions afirmant que des de l'Estat s'han salvat totes les polítiques socials. Si voleu que us digui la veritat, la meva capacitat d'astorament davant la retòrica del PP no te límits. El mateix ministre que ha intentat salvaguardar les polítiques socials estatals i alhora ha retallat en un 80% les dotacions territorials per gestionar la gran majoria de les prestacions socials, ens ven una moto de proporcions gegantines. La seva política està deixant les comunitats en una situació límit, cada vegada amb menys ingressos i amb l'obligació d'haver de suplir l'esforç pressupostari que l'Estat abandona. Els fons estatals per a la dependència en constitueixen un bon exemple. La llei estableix unes obligacions a les comunitats autònomes, però no garanteix que l'Estat en pagui una proporció estable. Any rere any, l’Estat disminueix les seves aportacions, la qual cosa constitueix una intolerable deslleialtat institucional. Per contra, el pressupost de la Generalitat d'enguany ha destinat la proporció mes gran de recursos de la història a la qüestió social, prioritzant les necessitats reals de la societat catalana. En concret, el 80% dels diners dels què disposa l'executiu d'Artur Mas s'esmercen en polítiques socials.

Aquesta manera d'actuar del govern popular, quan el material és tan sensible com la vida dels nostres conciutadans, és d'una gravetat extrema. No es pot demonitzar qui fa la feina, en aquest cas les comunitats, i a la vegada posar-los totes les traves possibles per tal de quedar millor davant l'opinió pública. Per fer polítiques socials cal conèixer la realitat del país i molt em temo que el ministre Montoro, quan parla de la gran sensibilitat social dels pressupostos estatals, ho fa des de la desconeixença del que passa al carrer. I si ho fes amb coneixement de causa, el qualificatiu que es mereixeria no el vull ni escriure. Quina gent!